Rajoy a la corda fluixa
La derrota política del decret de l'estiba prova que el Govern no vol o no sap com gestionar la complexitat parlamentària emanada de les urnes
/
Mariano Rajoy comprova que no n’hi ha prou amb deixar podrir els problemes perquè es resolguin per si mateixos. A vegades, la podridura és contagiosa. Pels seus greus efectes socials i econòmics, la negativa del Congrés a convalidar el decret llei que regula el sector de l’estiba, revés parlamentari gairebé sense precedents en democràcia, no és una derrota més de la precària majoria del PP. És, sobretot, la prova fefaent que el Govern no vol o no sap com administrar la complexitat parlamentària emanada de les urnes.
El llarg litigi sobre l’estiba entre Brussel·les i Madrid es va tancar, en perjudici d’aquesta última, amb la sentència del Tribunal de Justícia de la UE del 2014. Rajoy va tenir un any per, aprofitant que encara tenia majoria absoluta, reformar el sector a fi d’acatar la sentència europea, però en vigílies de les eleccions del 2015 va preferir no fer-ne cas. O desobeir, segons com es miri... Un any de parèntesi electoral va permetre al president espanyol fer-se el longuis davant les pressions europees. Al capdavall, governar en funcions no estava exempt d’avantatges. Mentrestant, l’incompliment de la sentència comportava una multa econòmica diària per a Espanya que ja puja a 23 de milions d’euros, i que es multiplicarà exponencialment si l’Executiu no hi posa remei.
«Què hi farem»
Notícies relacionadesIncapaç de pactar amb un sector enèrgicament mobilitzat, Rajoy va aprovar la reforma mitjançant decret llei sense garantir-se, ni abans ni després, els suports parlamentaris necessaris per convalidar-lo. És més, la vigília que el decret de l’estiba naufragués a l’hemicicle, el president seguia impassible: «Si es pot, es fa. I si no es pot, què hi farem».
Arrepapat a la poltrona de la Moncloa, el líder del PP prefereix humiliar Ciutadans, incomplint sense rubor els compromisos anticorrupció que va firmar amb Albert Rivera, que blindar el suport del seu soci d’investidura i ampliar-lo a altres grups per tirar endavant, per exemple, els pressupostos de l’Estat. Rajoy camina sense angoixa per la corda fluixa, convençut que la xarxa de l’avançament electoral el protegeix a ell, i només a ell, de tot mal.
