Dinamisme universitari

L'opinió que sol formar-se el gran públic sobre la universitat pública universitat pública es fonamenta en alguns llocs comuns que han arrelat gràcies als mitjans de comunicació, a determinats interessos i també a nosaltres mateixos, els universitaris, perquè, probablement, no sabem explicar qui som, què fem, com ho fem i per què existim. No obstant això, segons un estudi del Centre d'Estudis i Opinió de la Generalitat de Catalunya publicat l'estiu passat, la universitat pública a Catalunya és la institució més ben valorada pels ciutadans. Serveixi aquesta dada -probablement no suficientment difosa- per exemplificar amb una història positiva el nostre bon fer; una història que m'ha tocat viure en primera persona i que parla del dinamisme, de l'altitud de mires, de la capacitat d'adaptació i del sentit de la responsabilitat social que acull la universitat pública catalana.

A la ciutat de Terrassa, en el centre d'una de les zones industrials més productives i més poblades de l'Estat, han funcionat fins fa un any dues escoles d'enginyeria l'origen de les quals es remunta a la segona revolució industrial. Aquestes dues escoles van saber adaptar, durant tot el segle XX, la seva oferta de titulacions i les seves metodologies docents a les necessitats econòmiques i socials de cada moment. Els dos centres es van integrar a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) durant l'últim quart del passat segle XX i es van convertir en un important focus de talent, no només per a l'àrea del Vallès, sinó per a tot el país. Desenes de milers d'enginyers i d'enginyers s'han format en les seves aules, i en els seus tallers i laboratoris s'han creat grups d'I+D que transfereixen directament els seus resultats a la indústria, liderant projectes d'innovació tecnològica d'àmbit internacional.

Va arribar Bolonya i, gairebé de la mà, una de les crisis econòmiques més importants que ha viscut el món contemporani. Com universitaris i servidors públics, teníem el deure d'afrontar i emprendre els dos reptes aprofitant al màxim els canvis que propiciaven el nou Espai Europeu d'Educació Superior i convertint l'amenaça de la crisi econòmica en oportunitat. De manera que els equips directius de les dues escoles ens vam posar mans a l'obra i vam decidir, amb el suport i el treball de la nostra comunitat universitària, iniciar un procés d'unió que ha donat com a fruit una gran escola d'enginyeria, l'Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa  (ESEIAAT).

RESPONSABILITAT SOCIAL

Notícies relacionades

Per un turisme sostenible i raonable

Això és... el Català de l’Any (Estopa)

No ha sigut una tasca fàcil, però sabíem que teníem el deure de donar resposta eficaç a les demandes socials per adaptar-nos, de la manera més òptima, a la nova realitat. I estem satisfets, perquè ho hem aconseguit. Ara, gràcies a la nova ESEIAAT, el país compte amb un gran centre de formació d'enginyers, situat en una de les zones industrials més importants del país, capaç d'oferir cada any en el nostre teixit productiu mil professionals altament qualificats i la innovació tecnològica que generen per a les empreses els 34 grups de I+D que treballen. En aquest nou centre, on actualment es formen més de 4.000 estudiants, s'imparteixen deu graus i set màsters en les àrees industrials de l'enginyeria, l'enginyeria aeroespacial i l'enginyeria audiovisual, a través de metodologies d'aprenentatge actiu, reconegudes i premiades per la Generalitat i amb els mateixos professors que lideren projectes internacionals d'investigació.

Per tant, no és molt difícil arribar a la conclusió del paper clau que té la ESEIAAT per al desenvolupament del país i per a la transformació cap a una economia productiva basada en el coneixement. Coneixement, responsabilitat social, visió de futur, dinamisme i lideratge són les cinc virtuts que articulen aquesta història; una història positiva protagonitzada per la universitat pública, com tantes altres que som capaços de generar i que hauríem de saber explicar.