Salvador Gabarró o la lleialtat

Si un tret ha caracteritzat la personalitat de Salvador Gabarró, ha sigut el seu sentit de  la lleialtat. La seva ha sigut una vida lleial, als seus orígens, als seus, a la seva feina. Uns orígens que se situen en aquesta Segarra, de la qual se sentia tan orgullós i de la qual va adoptar la fermesa i la dignitat tan pròpia de  les terres de secà.

I sempre lleial als seus, cosa que vaig comprovar en aquells anys que va dirigir Roca. Per ell, l'excepció eren els dinars de negocis. El que li agradava, i feia, era dinar a casa, amb la seva dona. Fugia de la vida social tant com de la mínima ostentació. Recordo com, ja fa anys, referint-se a la seva trajectòria, ens comentava que, al ser nomenat gerent de Roca, il va comentar a la seva dona: "Tinc dues notícies. Una de bona, l'altra, depèn. La primera, m'han nomenat gerent de la companyia. La segona, millor que no ens mudem a un pis més car". Els seus eren aquests trets tan propis de l'industrial, una espècie en vies d'extinció.

Amb l'excepció d'uns anys inicials, va desenvolupar la seva carrera professional a Roca. Prop de quatre dècades en què va transformar una companyia sumida en una inacabable crisi, que feia dubtar de la seva mateixa continuïtat, en una multinacional líder global. Lleialtat amb els accionistes, perquè ell mai va voler confondre la seva funció amb la de la propietat, potser per això sempre, tot i el seu indiscutible lideratge, es va mantenir en el càrrec de gerent. Lleialtat amb els empleats, a qui a mitja tarda ja no trobaves a les oficines. Segons deia, els empleats tenien família. I lleialtat amb ell mateix, perquè era incapaç d'adoptar una decisió, per molta pressió que hi hagués a favor, si ell no se sentia plenament  convençut.

Una manera de dirigir singular, sense angoixes ni ni tensions, sense un paper a sobre de la taula, i trobant la recompensa en aquell obrir l'ordinador per, amb emoció indissimulable, ensenyar cada una de les fàbriques de Roca al món. Una vida laboral que, sense esperar-ho ni buscar-ho, prolonga durant anys amb la presidència de Gas Natural, on, segons comenten els seus col·laboradors, va donar continuïtat a aquesta manera tan seva d'entendre el món de l'empresa.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Una altra de les seves passions va ser el Cercle d'Economia, que va presidir i al qual tan pròxim es va mantenir sempre. D'aquells anys destacaria el seu coratge cívic per, en tot moment, opinar des de la més absoluta llibertat. Una personalitat que, com ningú, va impregnar l'entitat, i allà segueix. Ell, amb la seva austeritat de secà, li treia valor dient: no té cap mèrit, vendre vàters em dona molta llibertat, no depenc de la política.

Només puc acabar aquestes línies recordant la seva dona, Maria Fernanda, la seva filla, Ana, i la seva neta, Paula. Impossible d'entendre el que va fer, i com ho va fer, sense l'ancoratge familiar tan carregat d'afecte. No conec ningú que hagi combinat de manera tan natural el coratge i la serietat amb l'amabilitat i l'empatia. La seva era una capacitat única per respectar i fer-se respectar. Salvador, ha sigut una meravella conèixer-te.