Adeu a un referent
Elogi d'un gegant: Salvador Gabarró
L'exemple de qui ha sigut un català universal és que gràcies al treball cap derrota persisteix
salvador-gabarr-1
La mort sempre ens deixa abatuts, sobretot quan és imprevista. Salvador Gabarró ens ha deixat sobtadament. Ha tingut una vida llarga i plena. Una vida entusiasta i creativa que ha fructificat fins a l’últim sospir, dels seus llunyans passos en Perfumeries Parera i Radiadors Roca als seus anys a la Caixa i Gas Natural.
He de proclamar-ho amb orgull: se n’ha anat un gegant.
Se n’ha anat un treballador incansable, un campió de la nostra vida econòmica, un català que mereix l’adjectiu d’universal, ja que va internacionalitzar els dos grans projectes de la seva dilatada vida professional, al convertir l’empresa Roca en líder mundial del seu sector i al transformar Gas Natural en una de les principals companyies energètiques del país (la primera totalment integrada de gas i electricitat). Transformació que és paral·lela a la seva mundialització. Ara Gas Natural Fenosa opera a 30 països: tenim socis estratègics a Algèria, Xile i Kuwait i estenem la nostra energia i la nostra tecnologia per tot el món: del Brasil a Kenya, de Mèxic a Moldàvia.
PRUDÈNCIA I DISCRECIÓ
Vaig conèixer Salvador Gabarró, el 1974, i allà va germinar una estreta relació, de mútua amistat i lleialtat, que vam mantenir fins fa unes hores, amb aquella cura per la prudència i per la discreció que tant apreciàvem. Moltes eren les virtuts que Salvador Gabarró atresorava. El coratge d’emprendre objectius molt difícils (per exemple: la conversió d’una gasista en una companyia elèctrica completa), però també la tenacitat amb què mantenia l’empenta en les tedioses dificultats del dia a dia. La laboriositat incansable de qui sap que els projectes només triomfen després de llargues hores d’esforç, però també la intel·ligència d’un enginyer clarivident, amb un cap perfectament moblat.
El seu llegat és colossal i es converteix en un model per al país sencer
La fantasia de l’innovador, però també el realisme de qui ha nascut en un petit poble, Sant Guim de Freixenet, arrelat a la dura veritat de la terra. L’entusiasme de qui sap encaminar grans empreses cap a objectius molt ambiciosos, però també l’empatia de qui té molt present que, sense la contribució apassionada dels col·laboradors, no hi ha lideratge que valgui. L’astúcia de qui espera el moment imprevist per anticipar-se als competidors, però també la paciència de qui sap acceptar els moments de derrota i dificultat, com una passa enrere que permetrà fer-ne dues endavant. El sentit del deure, però també la franquesa, el gust per la relació humana i el sentit de l’humor (un humor finíssim, a l’anglesa).
VOCACIÓ DE TREBALL
Segurament, totes aquestes virtuts poden sintetitzar-se en una de sola: la vocació de treball. Des d’aquest punt de vista, el seu llegat és colossal i es converteix en un model per al país sencer.
Un model irrenunciable, fins al punt que després de jubilat Gas Natural el va reclamar perquè seguís deixant empremta. Aquesta «vida de propina», com a ell li agradava definir, va ser per a l’entitat d’un valor impagable. També per a mi. Al marge de la nostra continuada i estreta relació durant dècades, en aquesta última etapa ha sigut un privilegi sincer substituir-lo en la presidència de Gas Natural Fenosa. Guardo i preservaré els seus consells, senzills i profunds, pròxims i encertats, com ell era.
No és estrany que hagi mort amb les botes calçades. I és que Salvador no tenia cap més passió que la del treball, si exceptuem el mar on li agradava recollir-se per pescar, i si descomptem, per descomptat, l’afecte pels tres grans amors de la seva vida: la seva esposa María Fernanda, la seva filla Anna i la seva neta Paula.
ESFORÇ I TENACITAT
Aquesta passió pel treball es revelava en els grans projectes que va liderar, però també en els petits detalls de cada dia: el tracte amb els col·laboradors, la creació d’equips i l’empenta amb què afrontava els reptes, les discussions o les batalles. He conegut persones molt laborioses, però cap, com va fer Salvador Gabarró, va conquistar amb l’ètica del treball cims tan alts.
En una època que idolatra l’ociositat, necessitem referents com Salvador Gabarró. Quan lamentem les angoixes o els fracassos, el seu exemple ens recordarà que, gràcies al treball, cap derrota persisteix. Quan lamentem les dificultats contemporànies, el seu exemple ens recordarà que treballar per fer-nos visibles a l’exterior és l’única manera de superar els obstacles que el món actual ens imposa. Quan repetim que tot és possible, el seu exemple ens recordarà que ni l’ideal més inspirador s’aconsegueix sense esforç i tenacitat.
CONSOLIDAR EL SEU LLEGAT
Celebro la sort d’haver pogut treballar colze a colze amb un home tan exemplar com Salvador Gabarró. I m’entristeix profundament haver d’acomiadar-lo. El trobaré molt a faltar. El trobarem a faltar.
Notícies relacionadesEnmig de la desolació per la seva absència, comprometo tot el meu esforç en la tasca de consolidar des de la presidència de Gas Natural Fenosa el llegat que amb tant encert va multiplicar. I des de l’amistat personal amb què em va honrar, en la preservació dels seus nobles valors.
El llegat gegantí de Salvador Gabarró perdurarà. Descansi en pau.
