Punxades 'cipotudas'

Fa uns mesos, el crític i traductor Íñigo F. Lomana va encunyar l’expressió «'prosa cipotuda'» per referir-se a l’estil envilit d’alguns columnistes espanyols els trets definitoris dels quals serien una virilitat a l’estil Joaquín Sabina, l’altisonància i certa mística de bars i nòvies ressentides. Va tenir la seva gràcia l’assumpte, encara que ben mirat no importen tant la pirotècnia lírica o els col·loquialismes tavernaris que els retreu com la mirada fresca dels opinadors en l’anàlisi de la informació. Per dir-ho ras i curt, potser Lomana va carregar les tintes però va estar inspirat amb el terme; una troballa.

Amb el seu permís, el que és verdaderament 'cipotudo' són les converses punxades que s’estan escoltant en el florilegi de judicis per corrupció, encara que després les impugnin perquè escoltar-se un mateix resulta insofrible. En el cas Pretòria, l’exalcalde socialista de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz i l’aconseguidor Luis Andrés García, Luigi, es despatxen a gust amb la interventora que obstaculitzava els seus interessos dient-li «filla de puta» i «imbècil fastigosa». Un fraseig molt semblant a l’utilitzat pels implicats en el cas Mercuri per referir-se a una altra pedra a la sabata, la llavors alcaldessa de Montcada i Reixac: li diuen «tonta del cul». 

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

També l’operació Púnica, sobre el finançament il·legal del PP a Madrid, ha deixat escoltes telefòniques d’antologia: «Estic tocant-me els collons, que per a això em vaig fer diputat», li diu l’exparlamentari José Miguel Moreno a l’empresari i cap de la trama, David Marjaliza. Després, parlen de «mamar polles» (perdó) i emparaulen l’entrega d’un sobre: «Prepara’m la pasta».  

El que és 'cipotudo' aquí no és tant el llenguatge groller, que també, sinó sobretot el menyspreu, el companyerisme entre polítics i empresaris, el clima d’absoluta impunitat, la barra de western assaltador de camins que revelen les punxades. Curiosament, no apareixen en el cas del 3%, potser perquè la maquinària funcionava tan perfecta, tan greixada, que no calia insistir amb les trucades.