'Veïnitzem Barcelona'

Barcelona s’està buidant de veïns. En molts barris, s’està convertint en una ciutat aparador, plena de façanes boniques i edificis sense vida. En una ciutat d’èxit turístic on els barcelonins es veuen forçats a canviar de barri o a marxar de la ciutat. Davant això, impera cada vegada més una necessitat: 'veïnitzar' Barcelona.

Fins ara ha dominat un relat centrat en la protesta i la pancarta. «La culpa és dels hotelers especuladors i de la gentrificació», simplifiquen alguns. No tenen en compte que la bombolla dels lloguers no té res a veure amb la proliferació hotelera, i a la Barceloneta, per exemple, no n’hi ha cap i això no n’ha evitat la desertització veïnal. L’èxode té més a veure amb fenòmens com els apartaments turístics il·legals, que forcen els preus a l’alça –no per turístics, sinó per il·legals–.

Pel que fa al fenomen de la gentrificació, el procés de substitució per part de gent més rica pot ser criticat, però no suposa la desaparició dels veïns, que és on anem ara. No; avui a Barcelona patim sobretot els efectes de la falta de regulació. La deixadesa dispara la inflació immobiliària, que encareix la vida i els preus dels pisos. Sumem-hi la mala convivència, la poca inversió en lloguer assequible i l’entrada d’inversors rapinyaires i tenim servit el buidatge dels barris.

Tots aquests mals no es poden combatre únicament amb les eines del municipi, però cal afrontar-los igualment. Perquè els veïns són substituïts cada vegada més per turistes o ocupants estacionals. Les xarxes veïnals es trenquen, els comerços tradicionals tanquen, i el paisatge s’omple de botigues de refrescos i fruites preparades, restaurants i 'boutiques cosmopolites'. La gent cada cop es coneix menys. I davant d’això hem d’actuar amb mentalitat del segle XXI, d’una manera decidida i sense més dilació.

La solució proposada pels comuns per lluitar contra la inflació és la limitació dels lloguers, com s’està intentant fer a Berlín o altres ciutats europees. La idea és que, si pugen tant els lloguers, solament cal prohibir que augmentin. Però la regulació de lloguers és d’abast estatal. Sí que tenim, en canvi, altres eines per avançar:

1. Començar pels canvis d’usos urbanístics. Ja s’ha aplicat en alguns carrers o zones, a partir de ls anomenats plans d’usos, que serveixen per regular els excessos de comerços repetitius i protegir negocis familiars.

2. Ampliar l’estoc d’habitatge de lloguer assequible que ajudaria a abaixar preus i retenir veïns. El primer semestre de l’any passat, el govern municipal va iniciar només 93 pisos socials i en va acabar 133. Des d’Esquerra Republicana hem reclamat doblar la previsió actual i dedicar-hi un 25% de la inversió municipal, així com declarar bona part de la ciutat àrea de tempteig i retracte, un recurs per poder aturar operacions immobiliàries especulatives. Tot s’ha rebutjat en un pla d’habitatge que finalment s’ha acabat pactant amb CiU i C’s.

3. Controlar la saturació de llits turístics. La massificació degrada. Quan no permets els hotels o apartaments legals, proliferen els il·legals. Tot i pactar amb ERC l’increment d’inspectors i de tancament de pisos turístics il·legals, de moment no s’han fet els deures. En dos anys, de 6.500 negocis turístics il·legals només se n’han precintat 108.

4. Millorar salaris. Vam proposar un salari mínim de ciutat de 1.000€ i es va aprovar per majoria, però el govern de Barcelona no ho aplica ni en les seves empreses adjudicatàries. És evident que el salari va més enllà de la ciutat, però és igualment cert que sense sous millors, els treballadors no poden viure a Barcelona.

5. Recuperar l’espai públic per als veïns. Els valors republicans passen per un espai públic que estigui obert a tothom, un bé comú. Cal exercir el control de l’ocupació indiscriminada de l’espai públic i garantir la convivència perquè les famílies no marxin.

Notícies relacionades

El descontentament barceloní se cita a la Rambla

El PEUAT, l'eina per regular els allotjaments turístics a Barcelona

No serà fàcil. És necessari aplicar més rigor, audàcia i cervell a l’hora de governar aquesta ciutat per recuperar-la per als veïns. Si ens instal·lem en la queixa o administrem injeccions de moral sense base, no ens en sortirem. Només recuperarem Barcelona si es formulen i s’apliquen solucions solvents, realistes i que tinguin en compte, primer, les persones. 'Veïnitzem' Barcelona.

President del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’Ajuntament de Barcelona.