Medi ambient i felicitat

Aigua. En excés o en defecte. En forma de gel o de tempesta. Benefactora o destructiva. Tremendes imatges les d'un Perú arrasat per pluges torrencials i esgarrifoses les fotos d'un desglaç massiu als pols –que trenca, una vegada més aquest hivern, el mínim històric de superfície glaçada a l'Àrtic–. Impactes locals que generen un gran patiment en la població i quantioses pèrdues econòmiques. I impactes, també, d'una incidència que va més enllà de l'entorn pròxim, i es converteix sovint en l'origen de danys ambientals i tensions econòmiques i socials transfrontereres, cada vegada amb més incidència global en un món interdependent en el qual el nostre progrés i benestar depèn del fet que els nostres veïns també progressin i prosperin.

El 2016 s'ha saldat amb rècords consecutius de temperatura i el 2017 apunta en la mateixa direcció. Incendis, sequeres i inundacions són fenòmens que mostren la gravetat del canvi que estem vivint, conseqüència d'una alteració important del fràgil equilibri químic i físic del nostre planeta. El 2015 va ser un any d'esperança, en què tots els governs van mostrar la seva ferma voluntat de liderar un procés de canvi en els nostres patrons de desenvolupament i benestar econòmic. El 2016 ha sigut un any tumultuós i contradictori en què actors tan diversos com inversors de llarg termini o alcaldes van cobrar força com a protagonistes del canvi. El 2017 serà l'any en què, per fi, es desacoblin creixement econòmic i emissions de gasos d'efecte hivernacle a nivell global, en què el Regne Unit recuperi el seu nivell d'emissions previ a la revolució industrial, i en què l'energia solar competeixi enfront de les tèrmiques convencionals, fins i tot en països pobres productors de carbó com l'Índia.

I, no obstant, el 2017 és l'any en què Trump desperta el fantasma de l'aïllacionisme i la regressió i els europeus celebrem el 60è aniversari del Tractat de Roma sumits en el desassossec pel nostre futur comú. No hi ha temps per conformar-se amb les bones notícies. Cal celebrar-les. I oposar-se al que és inacceptable, al missatge del passat, al conflicte i la resignació que dibuixen alguns. Però també s'han d'activar els altres ressorts per integrar els límits planetaris en les nostres decisions com a ciutadans i consumidors, promoure l'acció local a gran escala, generant la velocitat de canvi que el nostre entorn requereix.

REPTES GLOBALS I LOCALS

Notícies relacionades

L'avís del Niño Costero

Una perillosa escalada en espera de Trump

Tornem al que és fonamental: a l'ús del sòl i de l'aigua, de l'energia i dels recursos; a com assegurar l'ocupació intel·ligent de les aportacions tècniques i digitals: un ús eficient dels recursos que minimitzi impactes i alliberi espai per al benestar i la inclusió. Reptes globals però també locals: l'aire que respirem, les 'doñanes' que mereixen ser conservades; boscos i muntanyes plenes de vida; cases habitables de nul consum energètic…

En la setmana de març en què celebrem el dia dels boscos, el de l'aigua i el de la meteorologia, celebrem també –¿casualitat?– el de la felicitat. ¿Un propòsit per a un any nou feliç? Que boscos, aigua i clima arribin a la seva festa del 2018 en millor estat que el 2017.