No com Dinamarca

El 7 d’abril del 2016 el Parlament de Catalunya va aprovar una moció de Catalunya Sí que es Pot que instava el Govern de la Generalitat a revertir la pujada de les taxes universitàries, començant per una reducció del 30% de les mateixes per al curs 2016-2017. Un Govern més sensible als mandats democràtics hauria reduït les taxes per al curs 2016-2017, o almenys hauria contemplat aquesta rebaixa en els següents pressupostos de la Generalitat. No ha passat res d’això: ni les taxes van baixar per al curs 2016-2017 ni els pressupostos dissenyats per Oriol Junqueras contenen aquesta previsió per al curs que ve. No és només que el Govern hagi desobeït el Parlament: en les seves compareixences davant el Parlament el Govern ha reiterat que no pensa obeir. El 20 de gener d’aquest any, per exemple, el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, va tenir un gest rajoyià: va dir que en matèria de taxes estava disposat a dialogar, però en cap cas a aplicar la rebaixa del 30% demanada pel Parlament, rebaixa que segons el seu demagògic argument significaria l’empobriment automàtic de les universitats, com si augmentar la subvenció pública per compensar la rebaixa de taxes fos una opció metafísicament impossible.

(Un sempre pot preguntar-se per què la consellera d’Ensenyament va trobar diners per contractar milers de docents no previstos, i el d’Empresa i Coneixement és incapaç de trobar-ne per rebaixar, encara que sigui una mica, les taxes més altes d’Espanya. Una variable explicativa podria ser la desigual capacitat de pressió dels sindicats d’ensenyament i les universitats, sobretot davant governs que no acaben d’entendre el valor de la universitat).

Notícies relacionades

Milers d'estudiants es manifesten a Barcelona per exigir la rebaixa de les taxes universitàries

Els rectors avalen la vaga d'estudiants per exigir la baixada de taxes universitàries

En la seva compareixença, Jordi Baiget va deixar anar un argument interessant. «Una reducció lineal del 30%», va dir, «significaria que els rics també pagarien menys per la universitat». Ara que alguns líders sobiranistes tornen a invocar Dinamarca com a model de la Catalunya independent, és oportú recordar que a Dinamarca els rics no paguen res per la universitat. Ni els rics ni els pobres, perquè a Dinamarca la universitat és directament gratuïta.

¿Quin és el problema? El problema és que una universitat gratuïta resulta molt cara per al contribuent. Tenir un Estat del benestar com el danès només es pot aconseguir amb una fiscalitat com la danesa. I en aquest assumpte no sembla que els nostres líders sobiranistes estiguin per fer aquesta feina: fins i tot la CUP ha renunciat a simbòliques pujades en el tram autonòmic de l’IRPF. En el fons, els líders reflecteixen el sentiment de la ciutadania: en una recent enquesta del CEO, dos terços dels consultats no estaven disposats a pagar més impostos a canvi de millorar la prestació dels serveis públics. En altres paraules: amb l’ajuda de Rajoy potser acabarem tenint un Estat propi, però segur que no serà com Dinamarca.