Alcohol i dones

Qui xerra, paga. El president de l’Eurogrup, el socialdemòcrata holandès Jeroen Dijsselbloem, pot perdre un càrrec tan rellevant per un excés verbal. Aquesta vegada no és una tèrbola gravació telefònica o un missatge de WhatsApp. La sobrada va venir en una entrevista en un diari alemany: «Els països del sud d’Europa es gasten els diners en dones i alcohol i després demanen ajuda». ¡Pam!

Davant l’evident excés verbal, que podria firmar el mateix Donald Trump, caben dues hipòtesis. La primera és que es tractés d’una metàfora desgraciada, que pretenia al·ludir als fets (certs) que en països com Espanya hi ha corrupció, aeroports sense avions, autovies amb baixíssim trànsit i museus que ningú visita, molts d’ells pagats amb fons europeus. Molt bé, si es tractava d’això, s’hauria hagut de disculpar immediatament i aclarir les seves paraules. Però va trigar molt a fer-ho i la seva justificació va ser de tràmit.

Segona hipòtesi (i molt pitjor). Dijsselbloem s’ha deixat portar per l’onada de populisme i xenofòbia que recorre Europa i els Estats Units. Una onada que inclou entre els seus postulats fonamentals que hi ha un sud abstracte ple de dropos malànimes que roben els seus impostos a un nord laboriós, industrial, auster i, pel que sembla, abstemi. Això seria intolerable en un dirigent del neerlandès Partit del Treball, ara en hores baixes, que té com a bandera la solidaritat i la igualtat d’oportunitats.

Notícies relacionades

Una perillosa escalada en espera de Trump

Estimar-se

El cas de Dijsselbloem es complica perquè es troba en ple frenesí per intentar seguir en l’Eurogrup fins al 2018, encara que deixi de ser ministre al seu país després dels pèssims resultats en les últimes legislatives. El ministre Guindos, que aspirava (¿i aspira?) al càrrec, ha sigut moderat en la seva reacció, encara que alguns hi veuen l’origen de la denúncia. Però italians i portuguesis demanen que dimiteixi.

Tractat de Roma

És trist que quan es commemoren els 60 anys del Tractat de Roma, origen de l’Europa unida, encara hi hagi al continent dirigents de partits d’esquerres que construeixen discursos nord-sud gens matisats. Bé, sí, hi ha un matís lamentable: la despesa supèrflua sempre és en dones.