Pressupostos arriscats

L’aprovació dels primers pressupostos de l’etapa Puigdemont ha estat la més accidentada de la nostra història. Convé recordar en primer lloc que el juny del 2016, la primera vegada que es van intentar aprovar, el Parlament en va rebutjar l’admissió a tràmit i va obligar el president a sotmetre’s a una qüestió de confiança per demostrar que seguia comptant amb el suport parlamentari de la majoria que l’havia investit. Un cop superat aquest tràmit al setembre, el Govern va consagrar els seus esforços a elaborar uns pressupostos que poguessin comptar amb l’aval de la CUP,  cosa que finalment va aconseguir. Perquè malgrat l’existència de nombroses diferències entre Junts pel Sí i la CUP, especialment en matèria de política social, la inclusió d’una partida destinada a la celebració del referèndum d’autodeterminació per mitjà de la disposició addicional número 31 va fer possible que els anticapitalistes decidissin al seu Consell Polític donar suport als pressupostos per una àmplia majoria. Semblava en aquell moment que el principal escull estava salvat, però la cursa d’obstacles no havia fet més que començar.

Els pressupostos s’enfrontaven a partir de llavors a l’espasa de Dàmocles de la legalitat. Immediatament després d’haver estat admesos a tràmit, el PSC i Ciutadans van sol·licitar un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries per la sospita que l’existència d’una partida destinada a celebrar un referèndum d’autodeterminació excedia el marc competencial establert a l’Estatut. I, efectivament, el dictamen del Consell va determinar que la jurisprudència constitucional no reconeixia a la Generalitat la capacitat per convocar una consulta sobre el futur de Catalunya.

Desobediència

Notícies relacionades

Una perillosa escalada en espera de Trump

Estimar-se

Tanmateix, amb el risc d’engegar en orris els pressupostos per la pèrdua del suport de la CUP si es retirava la partida del referèndum, Junts pel Sí va decidir fer cas omís de l’advertiment de l’organisme consultiu i mantenir-la, encara que això impliqués que els pressupostos serien immediatament recorreguts al Constitucional. Però fins aquí tot anava segons el guió. L’imprevist va arribar quan els lletrats del Parlament van advertir a la cambra que votar les dues esmenes plantejades per la CUP i Catalunya Sí que es Pot relatives al referèndum podia contravenir les resolucions del Constitucional i, per tant, constituir un nou cas de desobediència i donar motiu a una nova causa judicial com la que ja afronta la Mesa del Parlament.

Però davant la inhibició del PSC, PP i Ciutadans que no volien saber-ne res, i l’abstenció de Catalunya Sí que es Pot, a excepció d’una diputada díscola que hi va votar favorablement, els pressupostos han estat aprovats. Poc importa ara quin sigui el contingut i el fet que continguin un increment de més de 1.500 milions per a política social, perquè amb la seva aprovació no ha fet més que començar un nou capítol de judicialització de la política. I vist el que va succeir al Ple, molt més greu del previst.