Comença la campanya

En la llengua anglesa s’utilitza molt una frase feta que diu facts speak louder than words (els fets parlen més fort que les paraules) i que, aplicada a la política, vindria a ser una versió una mica més elaborada d’aquell Fets i no paraules que tant servei va fer al president Montilla, poc amant de l’oratòria.

Els darrers dies els partits sobiranistes han agafat embranzida i s’han anat despullant del barroquisme dels discursos per vestir-se de la contundència dels fets, i tocava. Quan el procés corria el perill d’entrar en via morta, l’aprovació dels pressupostos aquesta setmana al Parlament de Catalunya ha estat la peça que ha començat a moure l’engranatge dels fets, de les accions. Tothom era conscient que sense pressupostos no hi hauria referèndum, i no pas per la partida econòmica que s’hi destina sinó perquè sense majoria parlamentària el Govern de la Generalitat no s’hauria sentit prou fort per tirar endavant un projecte d’una envergadura tan gran com és convocar un referèndum en contra de tot l’aparell políticojudicial de l’Estat, un aparell disposat a tot: a inhabilitar presidents, a muntar operacions de desprestigi des de les clavegueres i a comprar amb favors diplomàtics europeus.

Els pressupostos són la peça de dominó que impulsa, amb la seva caiguda, tota la resta i que precipita al desenllaç: l’aprovació de la llei de la desconnexió i la convocatòria del referèndum. Des d’aquesta setmana es pot dir que som a les portes de l’hora de la veritat, que som davant del principi de la fi del processisme, una fi que desitgen a parts iguals els independentistes i els que no ho són.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

I és en aquest context que s’ha de llegir l’acte de PDECat d’aquest dissabte, un acte que deixa diversos missatges –la majoria coincidents amb els que va deixar l’acte multitudinari que Esquerra Republicana va fer a principis de mes–. El primer i més important: la convicció que el referèndum es farà, i la millor manera de transmetre aquesta determinació és engegar la campanya pel sí, perquè les accions són més convincents que les paraules. L’acte, a més, ha servit al PDECat  per rendibilitzar les sentències d’inhabilitació i consolidar la imatge de Mas-inhabilitat per damunt de la imatge de Mas-atrapat-pel-cas-Palau. Perquè és cert que la nova direcció encapçalada per Marta Pascal arrossega una motxilla convergent carregada de sospites de corrupció, però també compta amb el gran actiu d’haver fet possible el 9-N, un procés participatiu que l’Estat amb la seva utilització maldestra de la justícia ha carregat d’encara més èpica de la que va tenir en realitat.

Comença, doncs, la campanya pel referèndum. Els partits sobiranistes ja fan actes per donar arguments electorals pel sí i el Govern ha engegat la maquinària: des del registre per inscriure els catalans residents a l’exterior fins a la convocatòria del concurs per a la fabricació dels sobres i les paperetes. A Catalunya ha arribat l’hora de la política. ¿I a Espanya?