Passatgers d'un viatge al no-res

Tan sols era un home. Un cotxe. Dos grans ganivets. I una ment esculpida en el fanatisme. Va matar i va ferir perquè cap de les vides que es va carregar li importaven. El seu cotxe va seguir el camí de les seves idees. De la mateixa manera que considerava que estaven per sobre de les persones, el pols no li va tremolar al volant.   

El cotxe, malmès després d’encastar-se a la vetusta reixa del Parlament britànic, potser amb restes de sang a la carrosseria, deu descansar en alguna instal·lació policial. El conductor ja no hi és. Va morir abatut per la policia, però altres passatgers es van afanyar a ocupar els seients. La por va ser el primer a pujar-hi. L’espant dels pares al pensar que els seus fills podien estar en la ruta assassina. L’alarma dels fills al veure que la seva mare no arribava, ni va arribar mai, a recollir-los a l’escola. Un temor més llunyà, però enganxós i fred. La sensació que han esclatat els refugis, que l’horror s’ha convertit en aire i es fica per les escletxes de la nostra bombolla de calma.

JUGAR AMB LA POR

Notícies relacionades

May informa que l'autor de l'atemptat és un britànic fitxat pels serveis secrets

Per un turisme sostenible i raonable

L’engany, la impostura interessada també es va afanyar a ocupar un seient. Es va reafirmar el discurs de la seguretat confonent-lo amb el robatori de la llibertat. I ens demanaran que renunciem a la privacitat, que entreguem drets que ens protegeixen del control del poder. Juguen amb la nostra por. Els terroristes, però també els que amplifiquen el terror per justificar les seves polítiques restrictives. Governs còmplices de l’horror més enllà de les nostres fronteres. Discursos que sembren de recel els nostres carrers.

I allà, als carrers de Londres, París o Barcelona hi havia el tercer viatger. D’un salt es va col·locar al seient davanter. És la mirada de la desconfiança. La suspicàcia alimentada pels discursos perversos que converteixen en enemics col·lectius tan febles com la resta dels ciutadans. Sí, som vulnerables. El terrorisme ens fa encara més fràgils. Però podem escollir no entregar la nostra por, no cedir el control del cotxe a qui no se’l mereix.