El negoci de l'odi

Els atemptats en què l'atacant desitja morir són indefensables. El seu avantatge és la sorpresa: només ell sap que va a matar. Si protegim els aeroports, atacaran trens, estadis, cafès, supermercats. El missatge és simple: ningú està segur. No busquen objectius simbòlics, malgrat que el Parlament de Westminster ho sigui, sinó objectius fàcils. Existeixen tres línies de defensa: l'anticipació per part de la policia i els anomenats serveis d'intel·ligència; la col·laboració entre les diferents comunitats i l'educació. Cap funciona a curt termini.

Els atemptats gihadistes a Europa van augmentar 3,5 vegades el 2015 i el 2016 si el comparem amb els 50 anys anteriors. És greu, però es tracta d'una fracció del problema. En un únic atemptat amb camió bomba, que es va produir el 3 de juliol de l'any passat en un barri comercial de Bagdad, van morir 292 civils, més que els 273 morts a Europa entre el 2014 i el 2016. Cap monument occidental es va il·luminar amb la bandera de l'Iraq.

Esclaten bombes gairebé diàriament a Síria, Iemen, Líbia, Afganistan, Pakistan, Somàlia, Nigèria, Níger o Mali i amb prou feines reben atenció informativa. En periodisme mana el principi de la proximitat: no és el mateix un mort sota de casa teva que 100 a milers de quilòmetres.

TUF ISLAMOFÒFIC

El procés d'educació no només afecta l'escola. Hem de ser capaços de transmetre a la ciutadania que no hi ha una guerra entre el món musulmà i el món cristià, sinó dels radicals contra tots els altres. Les mesures demagògiques de Donald Trump, la prohibició d'entrada als EUA dels nacionals de sis països musulmans, perjudiquen la lluita antiterrorista: el tuf islamofòbic dificulta la implicació dels moderats. Són demagògiques perquè només un terç de l'1% dels assassinats als EUA podrien considerar-se gihadistes.

No és significatiu que l'assassí del pont de Westminster es digués Adrian Elms, Adrian Ajao, Khalid Choudry o Khalid Masood, algun dels noms que va utilitzar en vida, potser a la recerca de la identitat que li negava la seva biografia delictiva. El més significatiu és que era britànic, nascut a Kent el 25 de desembre de 1964. Res a veure amb migrants ni refugiats sirians. Malgrat aquest fet, Nigel Farage, un dels pares del 'brexit', manté la seva cantarella xenòfoba perquè l'odi és el seu negoci.

El procés de radicalització pot afectar qualsevol. No cal que el subjecte procedeixi d'una família musulmana. Hem d'esbrinar com i quan es va radicalitzar, qui el va influir. Si va actuar sol o va comptar amb algun tipus de xarxa de suport. La seva conversió a l'islam es va haver de produir en alguna de les presons angleses en les quals va complir condemna. La BBC sosté que ja era musulmà el 2006 quan va viatjar a l'Aràbia Saudita, on va passar uns quants anys com a professor d'anglès. El 2015 va rebre el visat especial que li donava accés als Llocs Sants, prova que el consideraven un bon musulmà.

A l'Aràbia Saudita regeix el wahhabisme, versió rigorista de l'islam que alimenta ideològicament els salafistes, és a dir l'Estat Islàmic (EI) i grups similars. L'Aràbia Saudita no és innocent en el naixement d'aquest tipus de grups armats a Síria i l'Iraq; tampoc a l'Àfrica. Riad controla gran part de les mesquites en terra europea. Això és un problema: els imams haurien de formar-se a Europa, en els principis de la tolerància perquè puguin predicar­ tolerància.

PERTORBATS

Molts experts rebutgen el terme 'llop solitari', una etiqueta reduccionista. Existeix una pertinença ideològica i emocional al grup. Scotland Yard va definir l'atac com a “atemptat d'inspiració gihadista”. No és necessari que l'EI cursi l'ordre o que executi l'atemptat com a París i Brussel·les. S'ha creat una narrativa que permet que els pertorbats puguin atemptar en nom de l'EI amb un cost zero per a l'organització. Hauria pogut succeir a Orlando i, potser, a Niça. En aquest cas, la radicalització de Lahouaiej Bouhlel, francès d'origen tunisià amb un historial de problemes psiquiàtrics, va ser exprés.

Notícies relacionades

Terroristes de casa

L'autor de l'atemptat de Londres es va canviar de nom al convertir-se a l'islam

En 'Perspectives on terrorrism', el noruec Thomas Hegghammer preveu més atemptats a curt termini. Per l'autor és essencial que els serveis d'intel·ligència s'adaptin a la nova situació. També és clau que hi hagi més cooperació policial. Alguns polítics demanen la creació d'una CIA i un FBI europeus, cosa que genera rebuig en els menys europeistes.

El pessimisme de Hegghammer se sosté en quatre punts: augment de la població musulmana sense accés a feina (el 42% dels 37 milions de musulmans europeus seran menors de 30 anys el 2030); augment del nombre d'emprenedors gihadistes; persistència dels conflictes al Pròxim Orient i la capacitat de les xarxes gihadistes d'operar a internet. També ens prevé contra l'alarmisme, una malaltia electoralista que afecta dreta i esquerra, sobretot a França.