Després de l'atemptat de Londres
Retòriques buides
Cal desplaçar la lluita antiterrorista al terreny de les idees, proposant altres discursos alternatius als que es poden trobar a internet
Imatge de combatents de l’Estat Islàmic a Iraq, a prop de la frontera siriana, feta pública en un compte gihadista de Twitter. /
Des de fa uns quants anys, els experts en matèria de seguretat i antiterrorisme advoquen pel paradigma de la construcció de contra-narratives davant la retòrica que és produïda incessantment des de la galàxia gihadista. Estan convençuts que juntament amb les tasques d'intel·ligència i prevenció, s'ha de desplaçar la lluita al terreny de les idees, proposant altres discursos alternatius a aquells que es troben a internet a disposició de qui ho desitgi.
Té sentit aquesta proposta, que està sent activament promoguda pels 'think-tank' occidentals especialitzats en gihadisme i radicalització musulmana. Que l'Estat Islàmic es dotés des del seu inici de mecanismes de propaganda, no només responia a una voluntat per atraure nous militants a les seves files, sinó també una forma de dirigir-se a les societats que no combreguessin amb les seves idees supremacistes. S'ha arribat fins i tot a suggerir que per fer front al gihadisme necessitàvem, a més de policies, especialistes en comunicació política i persuasiva.
JOVES SEDUÏTS
Però aquest paradigma contra-narratiu té limitacions. Quan es pensa que cal elaborar arguments alternatius als discursos gihadistes, cal preguntar-se per què la seva retòrica rupturista segueix seduint joves europeus, i per què aquests es mostren cada vegada més indiferents respecte a altres arguments que articulen les nostres societats.
Recents enquestes sobre la radicalitat entre joves francesos -França és un dels països europeus que està dedicant més mitjans a l'estudi dels processos de radicalització- mostren la seva progressiva disconformitat amb el sistema social, polític i econòmic en què viuen. I malgrat que tan sols una ínfima minoria expressa la seva voluntat de trencar traumàticament amb la seva societat, és revelador que aquest sentiment sigui manifestat no només per joves pertanyents a famílies musulmanes.
En els actuals escenaris de desigualtat social deixats arran de la crisi econòmica, no és difícil d'imaginar-se el buit referencial que suposa per a molta gent les idees de ciutadania, llibertat, equitat o tolerància. És per això que si no entenem i atenem les raons que han comportat la debilitació de les nostres retòriques socials, difícilment establirem alternatives viables per proposar arguments que generin pertinences compartides.
SUPERIORITAT MORAL
Cal deixar d'abordar aquesta qüestió en termes de superioritat moral, creient que el terrorisme pot ser sufocat només amb l'enunciació dels nostres valors. Si verdaderament creiem en ells, el primer que caldria fer és materialitzar-los amb una aposta decidida per polítiques socials d'ampli espectre que abordin les causes d'aquesta desafecció, i combatent retòriques reactives que proliferen a Europa, que fomenten sentiments de discriminació i odi entre col·lectius. Necessitem urgentment contra-narratives pròpies.