El món rural
Viure a pagès, avui dia
El territori i el seu imaginari han canviat perquè la pagesia ha passat de classe social a professió
esala33256784 sociedad el cargol poma ha arribat a girona i tant la consel170306184616
El fuster que m’aparia portes i finestres té serres amb control numèric operades per ordinador i treballa per a clients suïssos que miren el mil·límetre. El meu lampista calcula amb precisió frigories i calories amb autoritat d’enginyer. No visc a Barcelona, sinó en un veïnat de quinze habitants d’un municipi de 400, al Pla de l’Estany. Per davant de casa, passen tractors enormes amb cabines climatitzades que fan la feina d’un centenar d’homes o més. ¿Què vol dir, avui, viure a pagès?
Sempre m’havia admirat el Vèneto, tan endreçat, amb aquesta estructura territorial de ciutat difusa tan ben descrita per l’urbanista Francesco Indovina. El triangle Pàdua-Venècia-Treviso és un espai alhora urbà, rural i industrial, amb un PIB per càpita altíssim i una qualitat ambiental considerable. El fenomen comença a arribar a la Catalunya nord-oriental, per exemple al triangle Olot-Figueres-Girona, molt més accidentat orogràficament, però de característiques productives i ambientals comparables.
APRENDRE EN ESCOLES TÈCNIQUES
La Catalunya del vi viu una transformació semblantment molt interessant. Els avis que feien una vinassa tan honesta com imbevible han tingut nets enòlegs i economistes que produeixen vins perfectament exportables, amb tota la transformació tecnològica, econòmica i social que això comporta. Hi ha més casos en altres sectors agropecuaris, basta mirar els regadius lleidatans, per exemple.
Notícies relacionadesEl gran canvi és que la pagesia ha passat de classe social a professió. Continua heretant la terra, però la capacitat per treballar-la com cal s’aprèn ara en escoles tècniques. El territori, de retruc, és un altre. Però al món, i fins al nostre país, coexisteix aquesta agricultura avançada amb formats rurals pràcticament neolítics. És un desequilibri perillós. No estic segur que ens n’adonem prou.
Les polítiques socioambientals i el marc legal haurien de posar-se al dia, com el meu fuster o el meu lampista. Si no, el Vèneto ens tornarà a deixar enrere. I el món romandrà en la injustícia i la inadequació.
