L'activitat física a la UE
Deures pendents en l'esport
Els factors socioeconòmics marquen els índexs de la pràctica esportiva en els països d'Europa
El tabac i l’estil de vida sedentari són les principals causes de morbiditat i mortalitat als països occidentals. Promocionar l’activitat física –exercici físic, esport i altres activitats que impliquin moviment– es considera crucial per millorar la salut física i mental en la població i prevenir malalties cròniques com la diabetis tipus 2, l’obesitat, la hipertensió, la cardiopatia coronària, l’osteoporosi, alguns desordres psicològics i certes classes de càncer, com el de còlon i el de mama.
Per això el 2007, la Comissió Europea va publicar el Llibre Blanc de l’Esport, on es dissenyen estratègies a seguir sobre el paper de la pràctica esportiva a la Unió Europea (UE) i estableix les bases per a un programa de la UE en el camp de l’esport. El Tractat de Lisboa, en vigor des del desembre del 2009, va introduir un article específic que donava a la UE competències per recolzar l’esport i animava els estats membres a portar a terme polítiques de provisió i millora d’instal·lacions esportives. Això significa que la UE per primera vegada adopta una política activa en l’esport, no tan sols per millorar la salut i el benestar físic dels seus ciutadans, sinó també com a impuls de la seva cohesió social i pel seu valor educatiu.
Una de les activitats que porta a terme la Comissió Europea en la seva política de fomentar l’activitat física dels seus habitants és la de publicar enquestes a través de l’Eurobaròmetre per animar els investigadors a analitzar les dades que es presenten perquè serveixin de suport a les polítiques esportives dels governs.
Aprofitant aquesta oportunitat i en col·laboració amb els investigadors Daniel Ríos (Institut de Sales de Viladecans) i Antoni Monleón-Getino i Martín Ríos (Universitat de Barcelona) hem dibuixat, mitjançant tècniques estadístiques multivariants, un mapa dels 27 països de la UE i els hem classificat segons els nivells d’activitat física dels seus habitants. Croàcia no es va incloure en l’estudi, per ser l’últim país a incorporar-se a la UE i per no tenir-ne dades.
Segons l’anàlisi portada a terme, els ciutadans dels països nòrdics Suècia, Finlàndia i Dinamarca són els més actius físicament, mentre que països com Bulgària, Romania, Hongria, Polònia i del sud d’Europa, com Grècia, Itàlia i Portugal, serien els menys actius. A Espanya, els nivells d’activitat física se situen en un esglaó mitjà-baix, similar al dels països Bàltics (Estònia, Letònia i Lituània). Amb un nivell alt i mitjà-alt hi ha Eslovènia, Holanda, Luxemburg, Bèlgica, Alemanya, el Regne Unit i França. Crida l’atenció la presència d’Eslovènia en aquest grup; potser està relacionat amb la tradició esportiva a l’antiga Iugoslàvia. Aquests resultats confirmen la preocupació de l’Organització Mundial de la Salut - Regió Europa per l’increment de l’obesitat en els nens i els joves al sud europeu.
Hem associat aquests resultats al fet que les persones dels països que pateixen problemes econòmics tenen més probabilitat de no practicar cap esport que les dels països que estan més bé. I que hi ha una forta relació entre l’educació i el nivell d’esport que es practica.
En un altre estudi estadístic –redactat en col·laboració amb els investigadors Daniel Ríos i Martín Ríos– sobre els motius pels quals fan activitat física els ciutadans europeus, vam concloure que hi ha moltes raons per les quals es practica esport i es realitzen altres activitats físiques, però les determinants són dues: la pèrdua de pes i la diversió.
D’altres treballs relacionats amb l’activitat física dels ciutadans europeus ens revelen resultats socioeconòmics interessants. Per exemple, els homes practiquen més esport que les dones fins i tot en edats compreses entre els 15 i els 25 anys. La pràctica esportiva decreix amb l’edat: entre els 15 i els 24 anys practiquen esport el 61% de la població europea; entre els 25 i els 39 anys, el 44%; entre els 40 i els 54 anys, el 40%, la tercera part de la població entre els 55 i els 69 anys, i el 22% en els de més de 70 anys.
Curiosament, les persones que viuen en famílies nombroses practiquen més esport que les que viuen soles. El 47% de les persones que viuen en soledat afirmen que no practiquen esport, mentre que només el 35% de les persones que viuen amb quatre o més persones afirmen el mateix. La majoria de l’esport o l’activitat física en general es practica als parcs, a l’aire lliure, i en aquells trajectes que es fan tot caminant entre la casa i l’escola, els comerços o el lloc de treball. Tot això suggereix que els governs han de promoure aquestes activitats físiques en entorns organitzats.
