L'altra amenaça

L’imperi contraataca. Emparant-se en les sempre recurrents amenaces terroristes i sense haver d’especificar-les ni donar més explicacions, els Estats Units de Trump acaben de decidir que unes quantes companyies en uns quants dels seus vols no ens deixaran pujar ni el portàtil ni grans mòbils. I com era previsible, el Regne Unit, necessitat d’amics després del brexit, també secunda la mesura. ¿Per què això no passa en tots els vols i en totes les companyies? Ningú contesta. És la recurrent amenaça terrorista.

Hi ha arguments difícils de rebatre, i encara més si encara estem impactats per l’enrenou que arma qualsevol amb un ganivet o un volant de camió entre les mans. Amb l’amenaça que hem d’aprendre a conviure sense por és com de mica en mica van devorant els nostres drets, a més a més de suposar negocis milionaris per a amics de les administracions. Arcs detectors que et despullen a la pantalla, prohibició d’una determinada mida de maleta, limitació en les ampolletes menys quan les compres al duty free... Avui, al passatger aeri se’l tracta com un sospitós perillós amb unes mesures que cada vegada semblen més arbitràries.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Setmanalment vaig i vinc de Madrid, i sempre en tren. Per l’escàner només passen les bosses de mà, maletes i jaquetes, menys les americanes, i un sempre té la impressió que el que mira la pantalla tampoc hi presta excessiva atenció. I ho prefereixo. La seguretat absoluta no existeix. En canvi, crec que ens estem acostant a l’estupidesa absoluta. L’impacte mediàtic d’un atemptat en un mitjà de transport és tan colossal que al darrere s’hi escuden molts per imposar-nos els seus negocis.

DOBLE VARA DE MESURAR I FAVORITISME

Amb l’última mesura, hi ha companyies que resultaran més molestes per als passatgers, igual que alguns destins. No dic que sigui el cas, però en temps de manipulacions i postveritats cabrejaria molt que s’instaurés el tot s’hi val per beneficiar uns quants i de passada fer-li una certa guerra comercial a qui convingui. No dic que sigui el cas, però ¿què deuen pensar les companyies que volen des de vuit països musulmans de les seves homòlogues nord-americanes o britàniques? ¿Les normes no són per a tots iguals? El proteccionisme que va defensar Trump en campanya, amb fanfarronades i tocs xenòfobs, no només perjudica el bon funcionament dels mercats, sinó també la convivència a l’instaurar la doble vara de mesurar a discrecionalitat i el favoritisme per la cara. Amb els avions estem parlant d’una cosa massa seriosa perquè quedi la mínima sospita d’abús de confiança i de poder per Trump i els seus sequaços. Només podem obeir i martiritzar-nos als aeroports, perquè sota l’anunci de l’amenaça no hi ha qui protesti sense ser linxat, però alguna cosa fa pudor sota aquell ridícul tupè tenyit.