"Murcia, a tope"

Pedro Antonio Sánchez tenia interès a contractar la trama Púnica per millorar la seva reputació i ser elegit així candidat del Partit Popular a la presidència de Múrcia. De fet, en les gravacions que hem conegut aquesta setmana, els capitostos diuen clarament «hem tancat» la feina, per a Sánchez i la seva companya de partit Pilar Barreiro, i ho celebren amb un «Madre mía. ¡Murcia, a tope!».

I una altra cosa, no. Però el PP ha recolzat el president regional amb l’entusiasme també a tope. El que passa és que ara aquest suport s’està refredant i ja veurem com acaba tot. Els últims dies, s’entreveuen alguns dubtes en el discurs dels dirigents nacionals, empesos per un costat per la pressió de Ciutadans i per una altra part, preocupats davant la possibilitat que Sánchez acabi acumulant dues imputacions, en el cas Auditori i en el cas Púnica. En aquest moment, seria molt complicat articular el discurs que la justícia actua moguda únicament per operacions polítiques impulsades per l’oposició. 

El president de Múrcia va faltar a la seva paraula, perquè va dir que dimitiria si l’imputaven. A partir d’aquí, veure’l aferrat a la butaca, disposat a posar fins i tot en risc el govern de la regió, és realment sorprenent. O no, si tenim en compte que semblava estar disposat a gastar diners públics, de la Conselleria d’Educació de Múrcia, perquè a les xarxes es parlés bé d’ell. L’objectiu era, pel que sembla, poder esgrimir aquest amor artificialment construït per convèncer la direcció nacional que era el millor cartell electoral. Mai he entès els polítics que volen muntar-se una bona reputació virtual, com si amb això poguessin eliminar els seus desastres en la vida real o, en el millor dels casos, la seva insipidesa pública.

Entorns gregaris

¿A qui li pot interessar que parlin bé d’ell si no és fruit d’una admiració espontània? A qui està acostumat als entorns gregaris. ¿Per a què serveix presumir de bona premsa, si en el teu fur intern ets perfectament conscient que els que t’elogien ho fan per diners o per un interès que no té res a veure amb la sinceritat? Segur que pot resultar molt interessant contractar un especialista per donar a conèixer aspectes puntuals de la teva gestió o per intentar que es destaquin unes coses sobre altres.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

 

Crec, de fet, que les empreses que es dediquen a crear opinió tenen un mèrit enorme, encara que jo receli dels afectes dissenyats. Però sí que em sembla evident que aquestes campanyes les han de pagar els que les contracten, els que tenen el seu ego i un interès purament personal, no els ciutadans. Qualsevol polític que utilitzi o estudiï utilitzar diners públics per convertir les xarxes socials en el seu propi procés de beatificació ha de tenir la reputació que es mereix.