Les negociacions del 'brexit': ¿divideix i venceràs?

El procés ha començat, però la sort no està tirada. Avui la primera ministra britànica, Theresa May, ha remès als líders dels altres 27 estats membres de la Unió Europea la carta amb què sol·licita activar l'article 50 del Tractat de la UE. Un fet inaudit en la història de la Unió i que consumirà les energies de Brussel·les i Londres en negociacions maratonianes. Però per més que sapiguem com comença el procés de sortida del Regne Unit, poc sabem sobre la seva forma final.

A partir d'avui, els líders comencen a negociar els termes del divorci que, amb els ulls posats en les eleccions al Parlament Europeu del maig del 2019, haurien d'acabar cap a l'octubre del 2018. Llavors, una 'supermajoria' del Consell haurà d'aprovar aquests termes, amb el consentiment del Parlament Europeu i el britànic. S'abordaran qüestions institucionals (per exemple, ¿quin és el preu del divorci? o ¿què fem amb els europarlamentaris britànics, que ja no s'haurien de presentar a les eleccions del 2019?) i es tractarà de donar seguretat jurídica als residents europeus al Regne Unit (i viceversa). 

DOS PROCESSOS DIFERENTS

Però no es parlarà de la futura relació, a menys que es tracti d'algun tipus de marc transitori. Els serveis legals a Brussel·les ja estan buscant arguments per deslligar els dos processos, amb l'acord de sortida regulat sota l'article 50 del Tractat de la UE i la futura relació sota el paraigua del 218 del Tractat de Funcionament de la UE, que delimita els acords amb tercers estats i organitzacions internacionals (tots dos dotats, doncs, de procediments diferents).

La Unió tractarà de salvaguardar la seva unitat al llarg del procés. La màxima de Michel Barnier, a qui els estats cediran el protagonisme com a cap negociador de la Comissió, és assegurar-se que la sortida i el futur acord segueixen vies diferents. Amb el fi de limitar la capacitat dels estats de negociar bilateralment i evitar filtracions que revelin desavinences internes, Barnier ha proposat total transparència en la posició de la Unió i la publicació de les línies mestres de la negociació. Sap que la UE disposarà de més bones cartes si els estats i la Comissió conformen un bloc contra Londres.

MAY TRACTARÀ DE DIVIDIR

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Per la seva part, Theresa May tractarà de dividir-los. Des del principi la seva voluntat ha sigut barrejar els termes del divorci amb la futura relació, conscient que la UE també es beneficiaria d'un bon acord comercial i d'un marc de cooperació en seguretat i defensa, per exemple. May també sap que per més que el Regne Unit abandoni la UE, les seves relacions bilaterals amb la resta d'estats membres no desapareixen. Voldrà, doncs, abordar aquests assumptes amb les diferents capitals per tensar la unitat d'acció a Brussel·les. 

En contra de la màxima de Barnier, el lema de May és "no estarà res acordat fins que tot estigui acordat". I ha arribat a dir que “la falta d'acord és millor que un mal acord”. Mentrestant, a casa s'esforça per mantenir la disciplina dels seus ministres i impedir un segon referèndum a Escòcia que obri esquerdes en la seva negociació amb Brussel·les. Tant el Regne Unit com la UE saben que, en aquesta marató, la unitat és un plus.