Desenfundar

Potser una de les raons més contundents que he llegit sobre l’ascens dels populismes és la que va formular fa uns dies François Hollande. Es queixava de «la lentitud d’Europa a l’hora de decidir». En canvi, en aquest «món de la urgència», els que dominen les eines són «els populistes, que se situen en la immediatesa dels tuits». Com a concepte. I posava l’exemple de les mesures contra la immigració de Trump, «més mediàtiques que no pas efectives». El que compta, doncs, és la possibilitat d’incidir en el pensament immediat de la massa social sense que hi hagi temps d’una reflexió profunda o sense que aquest tipus de replantejament sigui necessari perquè, entre d’altres raons, arriba tard. 

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

    

Parlem de l’agilitat, de l’escurçament del temps que passa entre el problema i la solució o, encara més, de la minúscula dilació que s’estableix entre la decisió política i la comunicació pública. ¿És patrimoni dels 'alt-right', aquesta rapidesa, la capacitat de generar no pas el millor discurs sinó el més ràpid i, en conseqüència, el més efectiu? La xarxa ha servit per a la mobilització social però també ha creat un món paral·lel que s’assembla al de les pel·lícules de l’Oest. Qui desenfunda abans té més possibilitats d’èxit que no pas qui s’ho pensa dues vegades. No estic segur que Europa, tal i com plantejava Hollande, estigui en condicions de «decidir ràpid», com a resposta democràtica. Potser és el repte més decisiu.