El riu abans que el pont
És llegenda de les campanyes electorals recordar un candidat populista que a principis del segle passat va prometre en un acte de campanya en un poble petit que els pensava construir un pont, i quan els estranyats assistents li van advertir que no tenien riu, va replicar sense immutar-se que els faria arribar un riu. Una tendència així no s’ha superat ni en èpoques, protagonistes ni situacions.
El president del Govern va venir a Barcelona dimarts a assegurar inversions en ferrocarrils de proximitat i de llarga distància que passen per Catalunya per l’import llaminer de 4.000 milions, distribuïdes en quatre anys, fet que confirma la seva convicció que la legislatura durarà. Equival al 10% del pressupost d’inversions del Ministeri de Foment del 2016, del qual no es coneix encara el grau de compliment, que acostuma a ser bastant magre des de fa uns decennis.
Aplaudien, com els correspon, els beneficiaris directes, els promotors i gestors d’obra pública concedida, com Florentino Pérez (ACS) o Salvador Alemany (Abertis). Els del pont. ¿I els del riu? No hi ha notícia de la presència dels usuaris de rodalies o dels seus alcaldes. Però com que l’altre greuge era el de la xarxa ferroviària de l’anomenat corredor mediterrani, que es paga en bona part amb fons de la UE i els crèdits del Banc Europeu d’Inversions (BEI), ¿qui eren els seus beneficiaris i reclamants? ¿Algú va detectar al Palau de Congressos representants de Seat, Nissan, Basf, Repsol o els grans exportadors de fruita valencians? Aquests són els futurs usuaris i ja hi ha notícia de la seva desconfiança, recollida aquesta setmana per Miguel Ors Villarejo a Actualidad Económica, perquè les empreses que han de carregar les seves mercaderies en aquest futur tren de mercaderies a Europa, amb ample internacional (UIC), volen saber a quin preu els sortirà substituir el camió pel tren. De moment no els agraden els plànols del pont promès. Com que tenen els seus departaments d’estratègia bastant més perfeccionats que els d’enginyeria pública (d’aquí i del centre), ja calculen, en format digital, peces i recanvis elaborats en 3D a la mateixa fàbrica, sense necessitat d’importar-los, i el futur de vehicles elèctrics de gran capacitat, sense conductor, guiats per satèl·lit.
Notícies relacionadesPerò dimarts es va parlar només de ponts i en això Madrid es convertirà també en capital del Mediterrani. En dona una bona pista la documentada denúncia de fa uns dies del responsable d’infraestructures de la Generalitat valenciana Josep Vicent Boira de les inversions madrilenyes del túnel d’Atocha-Chamartín a càrrec de la subvenció europea per al corredor mediterrani per a una línia d’AVE d’ample europeu. I també el ministre del ram, De la Serna, quan assegura que Madrid millora el seu enllaç ferroviari amb Castelló a càrrec del mateix capítol d’inversions.
Per si algú no ho ha entès: Rajoy va confirmar dimarts que el corredor mediterrani, pagant altres, tindrà dos ramals: Algesires-Sevilla-Madrid-Saragossa-Barcelona (no per Canfranc); i Algesires-València-la Jonquera. I si no, no n’hi haurà cap. Endevinin quin anirà primer. El riu sona poc, però ja té dos ponts.
