Monedero, guitarrista a TVE

Que Juan Carlos Monedero hagi sigut entrevistat a TVE-1 en horari de prime time podríem considerar-ho notícia de primera categoria. Rebaixem no obstant l'excitació: es tractava del programa d'humor de José Mota (El acabose, TVE-1), un lloc on tota criatura que hi penetra és com si s'hagués introduït en una bugaderia i a base de molt sabó Dixan i suavitzant Mimosín es queda blanc i esponjós com un nen vestidet de primera comunió. La setmana passada, per exemple, Mota va tenir de convidat Miguel Ángel Revilla. ¡Ah! Oblidin-se del Revilla guerrer que habitualment surt en programes de tele llançant perdigonades als polítics corruptes, donant noms i cognoms. Va ser un altre Revilla el que vam veure. Va ser un Revilla semblant al bocarte o anxova de Cantàbria; o sigui, untat amb oli i col·locat mansament en una llauna d'alumini. Amb Monedero han fet una cosa semblant. El més revolucionari que li hem vist ha sigut agafar una guitarra i cantar aquell tema de l'inoblidable Javier Krahe, ¿Dónde se habrá metido esta mujer?, cançó que precisament també va elegir Pablo Iglesias per cantar-la a Pablo Motos a El hormiguero (A-3 TV, novembre 2015), un altre programa en el qual treballen el rentat-exprés amb una precisió molt superior a la del famós llevataques Cebralín. Hi va haver un moment en què Mota tenia una possibilitat magnífica per ironitzar, amb humor, i amb profunditat, sobre les últimes escaramusses a l'interior de l'univers podemista. Va ser quan li va dir a Monedero: «¡Ja sé que ara tu et dediques a afilar ganivets!». ¡Ahh!, això de Monedero ­esmolador de navalles podia donar molt de si. Les dagues que han volat últimament per Podem han sigut tema de conversa durant setmanes en tertúlies televisives. A més a més d'Íñigo Errejón, que ha quedat ­bastant degollat, Carolina Bescansa també ha sentit en el seu coll la fredor de la fulla del ganivet. José Mota, a qui li agrada fer humor reconstruint escenes històriques, podia haver recollit aquella crònica del segle XIX sobre el Baró de Benifayó, inquietant personatge que veient que una princesa russa no l'obeïa ni es doblegava a les seves pretensions, la va fer degollar una nit de lluna mentre ella passejava, despullada, per la sorra de la Manga del Mar Menor.

Hauria sigut un esquetx una mica truculent, però oportú, tenint Mota al plató Monedero, delicat i fi esmolador de ganivets.