Hisenda i els lloguers turístics que no tributen
Un dels reptes actuals dels poders públics és regular i evitar l’economia submergida, sobretot en l’increïble augment del lloguer turístic a través de l’ús de plataformes on-line intermediàries.
I les obligacions de comunicar a l’Administració aquestes actuacions (com ja passa a Catalunya, on les vivendes d’ús turístic es troben inscrites al Registre de Turisme), juntament amb les possibilitats de rastreig que ofereixen les plataformes web, augmenten els recursos que té l’administració tributària a l’hora de detectar la no tributació. Una detecció que ha crescut de forma exponencial gràcies a eines informàtiques específiques de control i investigació que permeten fins i tot crear perfils de risc de possibles contribuents incomplidors.
De fet, entre els resultats que l’Agència Tributària acaba de fer públics de l’exercici del 2016, es xifren en 21.500 els avisos que ha realitzat a contribuents de qui tenia constància que havien llogat un immoble a través de la xarxa i no l’havien declarat, fet que pot comportar greus conseqüències a nivell tributari. I no només perquè aquesta conducta pot ser objecte de sanció, sinó també perquè s’haurà de fer front a deutes no ingressats (en què s’inclouran recàrrecs) ja que el lloguer turístic comporta el pagament de diversos impostos.
Així, sempre que siguin ells mateixos els que lloguin la vivenda o habitació turística a l’usuari final i resideixin a Espanya, hauran de declarar els ingressos que hagin obtingut en l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), sense que en aquest cas sigui procedent la reducció del 60% del rendiment net derivat dels arrendaments d’immobles destinats a vivenda.
Així mateix, si l’arrendament de la vivenda o habitació s’acompanya de prestació de serveis propis de la indústria hotelera (com els de restaurant, neteja, rentat de roba o altres d’anàlegs), s’exigeix l’impost sobre el valor afegit (encara que sempre que s’ofereixin durant l’estada, és a dir, sense tenir en compte, per exemple, la neteja que es realitzi després de la seva finalització). A més, en aquests casos, els particulars tindran l’obligació de donar-se d’alta al Cens d’empresaris, professionals i retenidors com a arrendadors.
No obstant, si no es procedent aplicar l’impost sobre el valor afegit, l’arrendament de les vivendes i habitacions d’ús turístic generarà l’obligació de pagar el gravamen de transmissions patrimonials oneroses, i encara que el mateix serà exigible a l’arrendatari, l’arrendador podria ser responsable del seu pagament si no exigís a l’arrendatari la justificació d’haver-lo liquidat.
Notícies relacionadesA més, encara que només en el cas de les vivendes d’ús turístic de Catalunya i les Illes Balears, els particulars també quedaran subjectes, respectivament, a l’impost sobre estades en establiments turístics i a l’impost sobre estades turístiques a les Illes Balears, i és que, si bé podran exigir-ne el pagament als arrendataris, seran els que hagin de declarar i ingressar el que s’hagi meritat en les seves vivendes.
Així doncs, i tenint en compte que Hisenda disposa d’eines per poder augmentar el control sobre la no tributació dels lloguers turístics mitjançant plataformes on-line, és important que les persones que decideixin realitzar aquest tipus de lloguer s’informin bé de les seves obligacions tributàries, així com dels requisits i obligacions que puguin derivar de la normativa turística de la seva comunitat autònoma.
