A Duran Lleida ja no li donen pa a TV-3

1
Es llegeix en minuts

«Qualsevol temps passat va ser millor», deia Jorge Manrique. Personalment no combrego amb aquesta asseveració, però Josep Antoni Duran Lleida segurament hi deu haver pensat davant el silenci que TV-3 ha practicat sobre ell i la presentació del seu llibre Un pa com unes hòsties. En el TN vespre li van dedicar 31 segons de rellotge, amagats més enllà del minut 12, i on van assenyalar com a pinzellada de collita pròpia: «El que va ser líder d'UDC no ha fet cap menció a la desaparició del seu partit». ¡Ah! Efectivament, no va esmentar la debacle d'UDC, però és meditable que TV-3 ressalti el que Duran no va dir i, en canvi, obviï el que va dir: que s'està enganyant la ciutadania amb una independència que no arribarà; que quan PuigdemontRomeva i Mas circulen pel món buscant suports no els rep ningú, i que estan deixant Catalunya fracturada i partida. Aquesta cançó que canta Duran, a TV-3 no agrada. I ja sabem que el que no els agrada, ho ometen. Si estiguéssim en els temps gloriosos de CiU, fins i tot li haurien fet una entrevisteta a Els matins. Ara només li presten una mica d'atenció a Polònia. Allà tampoc li donen pa, però, almenys, hòsties, sí. El van treure -interpretat per Xavi Serrano- pidolant diners a Puigdemont per pal·liar els deutes que han quedat sota la runa d'Unió. I recordant que qualsevol temps passat a Duran li anava millor, van fer un esquetx comparant com el rebien els banquers, atents i sol·lícits, i com reben ara el pobre Espadaler. Home, hi podrien haver posat també com era rebut a TV-3 anys enrere, i com és ignorat avui dia. Hem de comprendre la seva: en aquests moments estan entretinguts reinterpretant a la seva manera l'última investigació del CEO, a veure si aconsegueixen subvertir el que diu l'enquesta -que l'independentisme minva- i transformar-ho en tot al contrari.

Sense anar més lluny, Xavier Graset va obrir el seu programa Més 324 de dijous advertint: «El baròmetre del CEO diu que si el referèndum es fa de manera unilateral, la independència tindria una participació del 73,4%, i que el  guanyaria amb un 66% dels vots, i el no es quedaria amb un 33%». ¡Ahh! Colossal interpretació. Anys enrere, quan Graset feia cròniques per a Buenafuente, acostumava a exclamar «La informació és una selva!!!». Efectivament. La seva pintoresca lectura del CEO demostra que la llei de la selva persisteix.