Alcaldes de Villatripas

Fa uns dies que Jeroen Dijsselbloem va dir allò que els països del sud d’Europa es gasten els diners «en copes i dones» i després demanen als treballadors països del nord que els ajudin a superar els seus problemes de diners, i els de la part baixa del mapa d’Europa encara estem esperant, asseguts, les seves disculpes.  En el seu viatge als Estats Units, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va afirmar que a Espanya «la democràcia és un dret fonamental que no s’estén als ciutadans catalans ni a casa ni a l’estranger» i que el tema de la independència és, en realitat, la lluita dels catalans pels seus drets civils. Això implica que avui i ara, Espanya (que té l’única Constitució, juntament amb la de Turquia, que «autoritza l’Exèrcit a actuar contra els seus propis ciutadans», va explicar Puigdemont  a la seva audiència nord-americana) no respecta els drets civils dels seus habitants, almenys dels de Catalunya. Sí, els mateixos que es gasten els diners en copes i dones, que a Dijsselbloem tant li fa si és d’Ebre cap amunt o Ebre cap avall.

No costaria en absolut trobar afirmacions i discursos de les mateixa característiques sobre Catalunya pronunciats des de la resta d’Espanya, que d’Indas, Rojos, Jiménez Losantos  i barons regionals de partits que tiren de catalanofòbia per guanyar audiència i vots el país n’és ple. O de britànics sobre europeus; o de blancs sobre negres;  o d’heteros sobre homos; o d’orientals sobre occidentals; i així fins a dir que ja n’hi ha prou de discursos irresponsables i perjudicials. «No sé què pretén dels estats del sud, senyor Dijsselbloem, però estem a un pas de ser els seus esclaus. Ja no ens queda gaire dignitat. ¿Que es pensa vostè que ens sobra gran cosa per a copes i balls? ¿És conscient d’aquest detall? ¿S’atreveix un altre cop a dir-me borratxo i 'puter'?», va escriure, molt indignat, César Carulla, de Sabadell, «espanyol i pare de tres fills, nascut a Alemanya pel sacrifici que el meu pare va haver de fer en temps nefastos».

COMENTARI DE "BARRA DE BAR"

César afirma que el comentari de Dijsselbloem sembla fet a «la barra del bar» i tant de bo fos així, tant de bo es tractés d’un exabrupte inconscient, d’un comentari a cop calent, d’un 'lapsus linguae'. Però no, no ho és: Dijsselbloem es reafirma en la seva visió esbiaixada sobre l’estil de vida mandrós del sud, i Puigdemont no matisa la seva visió fosca d’un Estat espanyol obtús, i qualsevol que vulgui prosperar electoralment al sud d’Espanya se n’ha de recordar de la insolidaritat insofrible dels deslleials catalans cada cop que té un micròfon al davant («els vots dels andalusos no serviran per pagar un peatge a les marees, les confluències, ni per pagar els privilegis d’Ada Colau», Susana Díaz 'dixit', només un exemple entre molts altres).

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Són temps aquests de profunda irresponsabilitat política, agreujada si és possible per la volatilitat de la situació econòmica i social. Als EUA, un president fa servir Twitter com a arma llancívola per amagar darrere la seva incontinència tuitera la seva ignorància, la seva incompetència o totes dues. A Holanda, els Dijsselbloem d’aquest món celebren que Geert Wilders no guanyés les eleccions quan en realitat, entre copes, dones i altres actituds sense complexos, el seu discurs va calant en els dels que en teoria  s’oposen a l’ascens ultra.

Que, citant el mestre Krahe, Villatripas de Arriba deixi verda Villatripas de Abajo es podria dir que forma part de la mateixa naturalesa humana. Que gran part dels polítics s’hagin convertit en alcaldes de Villatripas, realçant les virtuts locals i desdenyant les dels altres  per consolidar el seu poder, o el seu discurs, o tots dos, és un senyal de la mediocritat dels representants públics i de la perillositat dels temps. Identitat, sentiments,  gregarisme, pertinença i greuges són material explosiu en què no tenen lloc les frivolitats, les sortides de to ni les comparacions hiperbòliques.