¿Els menors de 3 anys tenen el que es mereixen?

Quan neix un infant moltes famílies es plantegen qüestions que per molts d’ells encara no sentien com a pròpies, quan una parella es transforma en una família amb fills al seu càrrec quelcom canvia: acompanyar una nova vida.

    

Val a dir que en aquest país en el qual vivim no es pas fàcil acompanyar com cal la llarga gestació extrauterina pròpia de l’espècie humana, que en molts casos és saquejada a partir del que el nadó té setze setmanes de vida, ridícul temps atorgat a la baixa maternal.

    

Sovint arriben al meu projecte de mare de dia famílies que volen conciliar la criança natural, l’alletament matern exclusiu, l’acompanyament respectuós amb la jornada laboral de vuit hores i un fill que el que necessita és la seva mare i el seu pare ben a prop. 

La primera decepció

Em trenca el cor veure com una mare s’acomiada del seu petit per primera vegada i marxa plorant... sí, sí, plorant...  i així comença la primera decepció cap a l’administració, que no fomenta el vincle matern ni patern, que no dona ajudes ni econòmiques ni temporals i que fa que les famílies hagin d’esforçar-se molt els primers anys de vida dels seus petits per poder conciliar la vida laboral i la familiar. Fet que no passa en països com Suècia, on la baixa maternal és de divuit mesos, compartida per igual entre mare i pare, on no està permès portar un infant menor d’un any a un servei per a la petita infància. Val a dir també que els serveis en aquest país acullen un nombre molt petit de nens, i per això poden continuar una educació més respectuosa i el cost d’aquest servei és mínim.

    

Irònicament les famílies del meu projecte diuen: «¡Igual que aquí!» i amb el pas dels dies es van acomiadant dels seus petits sense plorar, però sí amb un gran sentiment de culpa per no haver pogut conciliar la lactància materna o simplement no haver pogut veure els primers passets de la vida.

    

Amb tot aquest neguit...Firmem peticions de baixes més llargues, creem projectes de criança respectuosa on les famílies tenen una gran importància, donem suport a l’alletament matern per qui el vulgui, escrivim articles, ens documentem, movem el món per a un canvi a la petita infància, perquè sigui respectada i acompanyada per les seves famílies amb el suport professional que cadascuna necessiti, vulgui o ressoni amb ella, el que està clar és que la gestió i la mirada per part de la societat i sobretot per part de l’administració ha de canviar. La família ha d’obtenir els recursos i el protagonisme que li pertoca per estimar, acompanyar i educar els seus fills i d’aquesta manera tenir els ciutadans que en un futur respectin, treballin i estimin la seva societat gaudint del dia a dia de manera més harmo­niosa.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

    

La família ha de poder gaudir dels primers anys de vida sense estrés, podent conciliar la vida familiar i laboral, cuidant el joc, l’autonomia i els ritmes infantils. Potenciar així el respecte que tant mereix l’entrada al món de l’ésser humà.