L'agricultura en entorns urbans
Sota el ciment hi ha el sosteniment
Al que és terra viva, fresca i aliment, en diuen 'sòl¿ i li afegeixen el cognom de 'no urbanitzable¿
Fins fa uns poquíssims mesos, els que vivim al barri d’Horta, a Barcelona, podíem comprar aliments de proximitat, de molta proximitat, de quilòmetre zero. Entre els pisos blancs que es van construir per allotjar personal relacionat amb els Jocs resisteix l’hort del senyor Marcel·lí, un agricultor professional que en uns 2.000 metres quadrats produïa els aliments que el clima recomanava. Escaroles, carxofes, tomàquets, cols o pebrots que, quan arribaves a comprar-los, et demanava que anessis tu mateix a recol·lectar-los. Perquè durant 20 anys sent un dels seus clients, sempre vaig veure el senyor Marcel·lí mantenint l’hort amb un esforç herculi: vestit com un motorista, amb genolleres i colzeres, circulava pels parterres en la seva cadira de rodes i des del terra, gatejant, treballava els bancals. Ara l’hort està en guaret involuntari, la terra descansa a l’espera del seu destí, que no hauria de ser cap altre que el que li correspon: ser sosteniment. Desconec la seva situació legal, però ¿es pot garantir que un espai així compti amb la protecció administrativa necessària perquè segueixi exercint el digne ofici d’alimentar-nos?
El 15 d’octubre del 2015, Barcelona va ser una de les cent ciutats mundials que van firmar el conegut com a Pacte de Milà per a una alimentació sostenible. És a dir, un compromís formal per reconduir un sistema alimentari dependent totalment d’aliments industrials de qualsevol part del món –amb una motxilla molt pesada d’injustícies ambientals i socials– cap a nous models on primi l’alimentació saludable, de temporada i de proximitat. Per fer possible aquesta transició, el pacte recomana una sèrie de mesures molt lògiques i factibles, com, per exemple, modificar les ordenances municipals per assegurar que les licitacions que donen accés a regentar cuines d’escoles, hospitals o asils prioritzin aquelles propostes que garanteixin productes ecològics i locals. O que fan possible la venda directa amb preus dignes per als que produeixen i amb preus assequibles per als que consumim. El pacte també parla clarament de la necessitat de preservar i assegurar que no es perdi ni un pam més de terra agrària.
Notícies relacionades
Hi ha guerres per la terra fèrtil a Ucraïna, a Hondures, al Congo... «Comprin terra, que no se’n fabrica més», deia irònicament Mark Twain als especuladors del seu temps, i Barcelona té encara alguns espais agraris que han de seguir exercint d’horts. Fixin-se fins on arriben les ganes d’acabar amb l’àmbit agrari que la classificació de la terra es divideix bàsicament en dos: sòl urbanitzable i sòl no urbanitzable. Al que és terra viva, fresca i aliment, en diuen sòl i li afegeixen el cognom de no urbanitzable, que, com diu l’investigador Carles Soler, és el primer pas per fer-la potencialment asfalt.
