EL MODEL EDUCATIU
Uns serveis públics de màxima qualitat per a la petita infància
La societat hauria d'exigir més i millors escoles públiques infantils, i per tant demanar a les administracions més inversió en aquest cicle educatiu
En les qüestions que fan referència a l’educació en general i a l’educació de la petita infància en particular, els posicionaments radicals no són massa adequats perquè hi ha moltes variables i, gairebé sempre, tot està en funció de les casuístiques particulars i dels contextos socials.
En el moment del néixer els humans necessitem que hi hagi algú que en tingui cura, no ens valem per nosaltres mateixos, és un tret de l’espècie. Quan les famílies eren extenses i els estils de vida eren uns altres, aquesta cura corria a càrrec de la mare o de les àvies. Eren uns altres temps, els estils de vida han canviat, però els infants continuen sent persones desvalgudes que necessiten que algú altre en tingui cura.
Tenint en compte la importància que tenen els primers anys de vida en el desenvolupament futur de la persona, aspecte que avui ja gairebé ningú posa en qüestió, cal fer-nos un seguit de preguntes: ¿com han de ser els serveis d’atenció a la primera infància? ¿Han de ser autogestionats? ¿Han d’estar regulats? ¿Quin ha de ser el paper de les administracions? ¿S’ha de repensar el model públic d’escola bressol? Totes aquests preguntes obeeixen tant a una necessitat individual com social i familiar.
En els últims anys hi ha hagut un canvi radical en els conceptes de família i infant, aquest canvi ha fet que es posi en qüestió els models existents i es busquin alternatives més en la línia de les noves percepcions. Aquest fet que, en principi és positiu perquè posa sobre la taula dèficits i aspectes a millorar, pot arribar a tenir efectes no desitjats. Les propostes que s’han donat a conèixer són poc generalitzables pel que fa a les condicions econòmiques i a la implicació de les famílies i al ser una iniciativa no regulada pot obrir la porta a projectes poc fiables .
Aquest canvi de mirada no és exclusiu d’un reduït grup de famílies, ni ho ha de ser en cap cas. I això es percep clarament en el període de portes obertes de les escoles bressol, en què les famílies pregunten, s’interessen, volen saber les condicions en les quals estaran els seus fills, perquè saben perfectament que els tres primers anys de vida són bàsics per al seu desenvolupament neuronal, tal com afirma el científic David Bueno, i volen saber quines activitats es planificaran per afavorir aquestes connexions.
Obrir les portes a les famílies, mostrar el que fan, és una de les característiques de les escoles bressol i dels espais familiars públics. És evident que no són perfectes, segur que hi ha coses a millorar però té punts forts i és una de les opcions més recomanables, fonamentalment perquè els equips d’educadores són professionals formades especialment per atendre les necessitats dels infants i les famílies, i per dissenyar les condicions que faran possible el desenvolupament integral dels infants.
Notícies relacionades
És obvi que les famílies han de ser les primeres interessades que els serveis públics d’atenció a la petita infància siguin de la màxima qualitat, però també tota la societat, que hauria d’exigir més i millors escoles bressol públiques, i per tant demanar a les administracions més inversió en aquesta etapa educativa. Exigir-ho és un deure de tota la ciutadania, i fer-ho possible ho és de les administracions competents.
