Editorial
Gibraltar no pot estar dins i fora
Espanya s'ha d'atraure els habitants del Penyal amb iniciatives que atenuïn recels i afavoreixin la cooperació
La frontera entre Gibraltar i la Línea de la Concepción aquest dilluns. /
El brexit ha ressuscitat el vell i anacrònic conflicte de Gibraltar. Des de fa uns dies se senten barbaritats a Londres i al Penyal, el ministre principal del qual, Fabian Picardo, amb un llenguatge impropi d’un polític, va acusar ahir Espanya de voler comportar-se «com un perdonavides», i va comparar el president del Consell Europeu, Donald Tusk, amb un «marit banyut» que vol emportar-se els nens després de separar-se de la seva dona. A Londres, la primera ministra, Theresa May, ha tranquil·litzat Picardo assegurant que el Regne Unit segueix compromès en la defensa del Penyal, un suport que, segons el ministre d’Exteriors, Boris Johnson, «és implacable com una roca». Però altres polítics, és veritat que en excedència, han sigut més bel·ligerants, com l’exministre conservador Michael Howard, que ha suggerit que May seria capaç d’anar a la guerra per defensar els gibraltarenys, o el seu col·lega tory Norman Tebbit, que ha amenaçat amb recolzar l’independentisme català en represàlia per l’actitud espanyola amb Gibraltar.
Com va dir ahir el ministre d’Exteriors espanyol, Alfonso Dastis, «algú està perdent els nervis al Regne Unit i no hi ha cap raó per fer-ho». Tota aquesta tempesta, molt poc diplomàtica, pretén pressionar la UE perquè el dia 29 no es ratifiqui el paràgraf de les directrius de la negociació sobre el brexit en què es concedeix a Espanya dret de veto per a l’aplicació a Gibraltar de la nova relació entre la UE i Londres. Però l’avantatge que obté Espanya és lògic des del moment en què el Regne Unit passarà a ser país tercer. Els dirigents gibraltarenys al·leguen que no han de pagar el brexit perquè el territori va votar seguir a la UE, però no poden pretendre continuar sent colònia britànica i quedar-se a la Unió. Si el Regne Unit surt, Gibraltar surt amb ell.
Aquest avantatge que la UE atorga a Espanya és el que molesta el Regne Unit i el Penyal. El Govern espanyol, no obstant, no ha de confiar només en el nou estatus per esperar un canvi d’actitud dels gibraltarenys. Espanya s’ha d’atraure els habitants del Penyal, que viuen de ser britànics i de no ser espanyols, amb iniciatives, escasses fins ara, que atenuïn recels i afavoreixin la cooperació per abordar a llarg termini la qüestió de la sobirania i de la integritat territorial.
