Humanitzar i naturalitzar les ciutats

Gairebé la meitat de la població mundial viu actualment en ciutats, i per a l’any 2050 es preveu que la proporció arribi al 75%, una xifra que, evidentment, obliga a un replantejament urbanístic per evitar el col·lapse socioeconòmic i mediambiental. Amb aquestes previsions, les Nacions Unides es van comprometre a Quito a desenvolupar una nova agenda urbana per fer més equitatives i sostenibles les ciutats. I, encara que no sabem com seran les ciutats a llarg termini, és obligació dels poders públics preveure com volem que siguin. Hem de tenir clar què volem defensar, com ha de ser la forma física de les ciutats i entreveure les relacions socials i econòmiques sobre les quals se sustentaran. Hem de treballar en els àmbits tant físic com vital; és a dir, naturalitzar la ciutat per humanitzar-la i humanitzar la ciutat per socialitzar-la. Una combinació de paraules que suposa un complex sistema d’interconnexions sense el qual les ciutats perdran la seva identitat i seran espais per on passar i habitar, però no on viure i conviure. 

No és una tasca fàcil, però com apunta l’arquitecte i urbanista danès Jan Gehl hem de recuperar la dimensió humana de les urbs per garantir que siguin precursores d’igualtat i d’una adequada sostenibilitat i qualitat de vida: «Primer la vida, després l’espai i, finalment,  els edificis, al revés mai funciona», puntualitza Gehl. Això significa un canvi de concepte general. Hem de mirar l’espai públic tenint en compte la utilitat i ús comú i trobar el punt d’equilibri entre cohesió urbana, mobilitat, sostenibilitat i socialització per crear ciutats càlides, respectuoses, inclusives i acollidores. 

I per un altre costat, s’ha de treballar la pell de la ciutat, l’ADN. La ciutat ha de ser un projecte col·lectiu, on el ciutadà participi, s’impliqui i decideixi. Un lloc en què s’identifiquin mirades diverses i pensaments múltiples que potenciïn la igualtat, la innovació i la identitat col·lectiva. Només així es pot garantir el futur de les ciutats. I en aquesta cadena s’ha de créixer exponencialment cap a la solidaritat per evitar que ningú es quedi enrere. 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Humanitzar la ciutat per naturalitzar l’espai i socialitzar la comunitat. Caminar i construir serveis i projectes per tenir municipis integradors, dignes, protectors, actius en la diversitat i combatius en l’exclusió. Per aconseguir això, la força de les persones, el seu compromís i capacitat és imprescindible, com potenciar la creativitat, l’emprenedoria, la cultura i l’educació. Hem de mirar l’espai públic com a cor de la vida moderna. Poders públics i ciutadans hem de mostrar la nostra força per sumar i progressar adequadament per aconseguir  un equilibri entre entorn urbà, espai natural i les persones. Només així serem capaços de construir ciutats tangibles madures i combatives que sàpiguen salvar, acollir, integrar i respectar.

Alcalde de Cornellà de Llobregat.