Faena de preparació

Començar el tràmit dels Pressupostos del 2017 Pressupostos del 2017l'abril del 2017 implica que en el millor dels casos s'aprovaran al juny, és a dir, amb només mig any per endavant i a escassos mesos de formular els del 2018, tot un senyal de l'embús parlamentari que hem patit el 2016. I ja va anunciar el president del Govern una votació disputada, només mig escó a favor seu. Sembla que les esmenes a la totalitat es desestimaran després de tres empats consecutius i després s'aconseguiria aprovar-los en el debat amb el possible vot de Nova Canàries, tot plegat en futurible, si ningú dels previstos cau o simplement si ningú es refreda.

S'ha passat d'aprovar amb corró a haver de fer-ho amb filigranes guardant les formes fins a l'últim detall tant per l'aritmètica dels escons com per la situació de transitorietat del principal partit de l'oposició. Aquests Pressupostos Generals de l'Estat estan destinats a viure mig any (excepte pròrroga) i els 'bons' seran els del 2018, a negociar després de l'estiu. I encara que aquests són relativament de tràmit tenen algunes coses interessants.

MENYS INVERSIONS

Els Pressupostos cada vegada dediquen més diners a despesa i menys a inversió. Les pensions, el subsidi de desocupació, els interessos del deute, les transferències a les comunitats autònomes, el salari dels funcionaris…, l'Estat té molt poc marge de maniobra real per invertir.

La inversió pública, motor del 'desarrollismo' després de la nostra entrada a la UE no és previsible que torni. Tindrem algun quilòmetre més d'AVE, pot ser que el Corredor del Mediterrani tingui una empenta, però l'etapa dels aeroports i rotondes arreu se n'ha anat per no tornar. Afortunadament les empreses són les tractores reals de la nostra economia. 

OCUPACIÓ PÚBLICA

En qualsevol cas no hi ha dubte que aquests Pressupostos contemplen l'oferta més gran d'ocupació pública que es recorda. Tot i ser una dada objectiva s'ha de posar en el context d'anys de retallades i el gruix d'aquesta oferta serà per convertir el 90% de l'ocupació temporal en fixa, així com per reposar les baixes per jubilació.

L'altra cara de la moneda és que s'ha perdut una excel·lent oportunitat per racionalitzar alguns serveis. S'ha retallat com i on s'ha pogut i ara es recuperen places sense plantejar-se si la dimensió és la correcta o no. Segueix pendent una reconversió integral de la funció pública. 

NOMÉS UN CONSOL

Notícies relacionades

L'Estat invertirà 32 milions menys a Catalunya respecte al 2016

El Govern confia que l'economia creixerà més del previst per quadrar els seus comptes

Aquesta 'solidificació' de l'ocupació pública constitueix la principal línia argumental d'aquests Pressupostos. Amb un quadro macro positiu (creixement d'almenys el 2,5%), ingressos rècord i dèficit aparentment embridat tornem on érem, cosa que és un consol, però no necessàriament una bona notícia.

Hem passat anys de crisi i retallades i no tenim un nou model de la funció pública ni de finançament autonòmic ni hem resolt el futur de les pensions. Tant de bo els Pressupostos del 2018 encarin canvis que són absolutament necessaris. Als del 2017 els queda ara un complex tràmit parlamentari, però porten data de caducitat abans d'iniciar-lo.