Va per vostès

Pedro Antonio Sánchez s’ha sacrificat per la gent. Així, en general. Diu que deixa la presidència de Múrcia per evitar que els ciutadans s’hagin de veure sotmesos a un govern tripartit, com si qualsevol alternativa que no passi pel PP fos una plaga divina. O jo o el caos. Pot ser fins i tot comprensible que un tripartit li resulti poc pràctic. Però home, on Sánchez diu «la gent» vostè llegeixi «Rajoy», que és qui li pren el càrrec. Se sacrifica, sí, perquè el que ell voldria seria seguir fins i tot a costa d’haver de dividir el seu temps entre el Govern i els jutjats. No està intentant fer una bona obra pels murcians, per molt que els seus l’hagin acomiadat entre abraçades i aplaudiments. Està obeint el seu partit, que va entrar en pànic en el moment en què l’oposició va anunciar una auditoria interna dels anys de govern del PP en el moment en què triomfés la moció de censura. I han sigut necessàries dues causes judicials obertes perquè aquest senyor arribi a la conclusió que potser la seva autoritat moral estava sent qüestionada i estava creant certa alarma social.

    

Segons la meva opinió, amagar-se darrere de la gent, com si Sánchez estigués al cap de tots els ciutadans, fa venir basques. Però és que, a més a més, si tant el preocupen els murcians, ¿per què els va mentir? ¿Per què va dir que dimitiria si era imputat i després es va aferrar al càrrec? I per cert, ¿què hauria dit aquest màrtir del PP murcià si un alt càrrec de l’oposició, d’un partit investigat, se’n va a prendre canyes amb el jutge hores després d’interrogar un dels seus per corrupció?

Rajoy, com sempre

I després hi ha la gestió que, una vegada més, ha fet el PP marià d’aquest assumpte. La primera reacció de Rajoy, davant l’amenaça d’imputació del màrtir en el 'cas Auditori', va ser donar-li suport públicament amb entusiasme. Va fer el que fa sempre i la va encertar com mai, concretament. Després, una vegada imputat Sánchez, el PP va dir que aguantaria per respecte a la presumpció d’innocència, malgrat que Ciutadans ja amenaçava de prendre’ls el Govern regional i tots intuíem que seria molt difícil aguantar la pressió. Després, veient que Albert Rivera no baixava del burro, Génova va començar a flaquejar en privat, sentenciant així l’imputat. I al final, davant la col·lecció de causes judicials, el PP va pressionar Sánchez perquè se n’anés. Els va costar una mica, perquè després de la mort de Rita Barberá volien fer les coses d’una altra manera. 

Notícies relacionades

Ciutadans es felicita per haver "guanyat el pols" a Pedro Antonio Sánchez

Pedro Antonio Sánchez, 'PAS' per als murcians

  

I així ha sigut. Rajoy ha fet fora Sánchez, però només de la presidència del Govern murcià, per deixar clar que encara confien en ell. Aquest ha sigut el regal de comiat de Génova: el relat. El murcià pot dir que se’n va com un màrtir, encara que l’hagin portat fins a la porta a empentes.