Anàlisi
¿Canviant d'objectius en salut?
Fins ara no s'ha estimulat l'exercici físic en els plans sanitaris públics, però sí els fàrmacs per rebaixar el colesterol
img 3675 /
La salut dels éssers humans no només depèn de l’absència de malaltia, sinó també d’un equilibri entre factors psicosocials, hàbits de vida i qualitat del medi ambient. Els riscos per a la salut s’han d’evitar, i la vigilància de la salut de la població ha d’incloure tant els controls de la qualitat de l’aigua, l’aire i els aliments com l’estímul dels hàbits favorables. L’Agència de Salut Pública de Catalunya ha publicat xifres de la salut de la població que indiquen que el 70% té hàbits de vida sedentària, amb predomini en les dones d’edats superiors als 40 anys. Tenint en compte la xifra actual de diabetis i obesitat, l’estudi afirma que es podrien evitar moltes morts anuals si poguéssim corregir aquesta falta d’exercici regular i continuat. Aquestes conclusions coincideixen amb el que sabem de la literatura científica internacional.
La correcció del sobrepès i l’obesitat ja és per si mateixa una fórmula per evitar que apareguin nous casos de diabetis tipus 2, que també tenen predomini entre les dones. I encara que per fer-ho s’ha de limitar l’excés d’ingesta, l’exercici físic, que pot adoptar molt diverses modalitats, és imprescindible per mantenir un pes saludable. Des de caminar de manera regular mitja hora cada dia a pas ràpid fins a l’exercici amb bicicleta mòbil o estàtica, la natació, la gimnàstica o el ball, totes són modalitats per activar el cos i la ment.
Beneficis múltiples.
L’exercici físic modula també el risc de patir osteoporosi i fractures. L’activitat física moderada manté l’agilitat articular i també la força física necessàries per poder evitar obstacles o per esquivar-los. Moltes de les fractures que es produeixen en la tercera edat són degudes a la falta d’agilitat i podrien haver-se evitat amb una millor preparació física. S’ha demostrat també el benefici de l’exercici físic en la prevenció del càncer de mama. En especial, l’exercici físic ha de contribuir a perdre obesitat abdominal i també a perdre cintura, que és un factor de risc de patir diabetis, infart de miocardi i el mateix càncer de mama.
Notícies relacionades
Però molts dels professionals de la salut que es dediquen a l’assistència sanitària i a la prevenció saben com és de difícil modificar els hàbits de vida de les persones sedentàries si no s’adeqüen estratègies destinades a la prevenció. El coneixement que aporten les enquestes de salut hauria d’influir a modificar els objectius amb els quals s’estimula l’actuació de l’assistència sanitària. Fins ara s’ha inclòs el control de la hipertensió, amb resultats bons en la prevenció de l’ictus. Però no s’ha donat prioritat a l’estímul de l’exercici físic en els objectius de sanitat. En canvi, s’ha primat la disminució del colesterol fins a límits de des-
nutrició, i s’ha convertit aquest risc en gairebé una malaltia tractada amb fàrmacs. ¿Per què en lloc d’estimular l’exercici medicalitzem un factor de risc? És necessari posar-se les piles per canviar objectius i prioritats.
