¿Víctimes o 'gilipolles'?

El dia que Rodrigo Rato va comparèixer al Parlament, el llavors diputat de la CUP David Fernàndez el va acomiadar amb un «a reveure, gàngster». Una frase que va excitar molt una gran part de l’opinió publicada, que per contra es va molestar menys (i no és perquè no hi hagués motius per indignar-se) amb la intervenció de l’exministre, ara condemnat a 4 anys i sis mesos per les targetes 'black'. Els murmuris, amb un «'gilipolles'» de fons, es van sentir ahir novament quan el sempre provocador Gabriel Rufián va recuperar el mateix comiat encunyat per Fernàndez per tancar el seu aspre intercanvi amb l’exdirector de l’Oficina Antifrau Daniel de Alfonso. Els arbres o el bosc, cada un és lliure d’escollir què vol veure.

    

Desmemoriat fins al punt de no recordar qui el va proposar per al càrrec (va ser Josep Antoni Duran Lleida i estava més que beneït per Germà Gordó), l’exdirector d’Antifrau es va escudar en 'telèfons zombis' i presumptes manipulacions de les seves converses conspiratives per negar que existís l’operació Catalunya. Anomenin-ho operació, anomenin-ho claveguera,tant De Alfonso com l’exministre Jorge Fernández Díaz van insistir que les gravacions «presumptament privades» s’havien filtrat per perjudicar-los. Era això, doncs. El problema no és el que es va parlar al despatx de tot un ministre de l’Interior, sinó que s’hagi sabut. Tots dos es van presentar com a víctimes i Fernández Díaz va apuntar al grup de policies que van decidir combatre l’independentisme de manera antidemocràtica. Segons va revelar, la seva reunió amb l’exresponsable de l’Oficina Antifrau va ser propiciada pel director adjunt de la policia Eugenio Pino, excap de l’equip que es dedicava a buscar proves, encara que fossin falses, per desacreditar polítics catalans. 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

    

¿La policia patriòtica actuava pel seu compte, per iniciativa pròpia o complint ordres del Govern? Potser no s’aclarirà mai, i per descomptat ahir no vam sortir de dubtes, encara que no sembla desenraonat suposar que algú n’estava al corrent. Aquest «el president ho sap» que se sent en la seva conversa amb De Alfonso va ser una «llicència», un «farol», va reconèixer l’exministre, per evitar que l’escàndol esquitxi Mariano Rajoy. A Fernández Díaz se li podran retreure moltes coses, però mai la seva lleialtat indestructible durant dècades al president del Govern. Ara bé, ¿ho sabia el seu cap de gabinet, Jorge Moragas?, va preguntar el diputat dels comuns Xavier Domènech.  I llavors, l’exministre fa fugir d’estudi.