Aznar o l'esferificació de la mandonguilla
Si Bertín Osborne fos cuiner, José María Aznar seria ara mateix una mandonguilla. No m'estranya que la sessió que hem vist de Mi casa es la tuya (T-5) hagi durat gairebé tres hores. Per aconseguir la perfecta esferificació de la mandonguilla es necessita dedicació, magreig i sobretot grapejar molt. Notables opinadors ja s'han pronunciat sobre la particular visió que ha demostrat tenir Aznar de la història recent d'Espanya, i de la seva pròpia i colossal exaltació de si mateix com a gran líder. Ha indignat moltíssima gent que hagi dit, sobre la reunió de les Açores: «No he tingut mai una foto millor»; i encara més quan va presumir, orgullosíssim, del paper que va tenir com a president davant la guerra de l'Iraq. Aquesta postura arrogant, de conseqüències tràgiques com després es va veure, aquest sostenella y no enmendalla -sobre la gestió i les mentides de l'11-M també- ha irritat enormement els analistes. És l'anàlisi política sobre el polític. A mi em toca advertir que aquesta prepotència, aquesta gairebé obscena glorificació, s'ha produït perquè la tele l'hi ha ofert. La tele s'ha eixarrancat davant seu, perquè disfruti de barra lliure. Més que conversa -i evidentment en cap cas entrevista-, el que hem vist ha sigut el monòleg d'un Aznar reclinat en un sofà, sobre el green, i un Bertín que ni tan sols li feia d'espàrring perquè la seva tasca consistia a anar grapejant el convidat per aconseguir la més perfecta esferificació de la mandonguilla. Per si de cas el tunejat i el grapeig no quedaven al seu gust, les ensucrades incrustacions musicals, que habitualment insereixen en el programa, en aquesta ocasió van ser més encaramel·lades que mai. Van escollir les versions més melindroses de Together forever, Eternal flame o Dancing Queen, perquè els dolços arpegis actuessin com aceto balsamico afegit. No havíem vist mai construir l'esferificació de la mandonguilla dins d'un jacuzzi. És una novetat culinària de primera magnitud.
No ens mereixíem que la gran i llarguíssima aparició de l'expresident Aznar a la tele hagi sigut el que hem vist. Tele 5 hauria de recordar que fins i tot sent una cadena privada, ho és gràcies a una graciosa i privilegiada concessió estatal.
Hi ha hagut, però, un punt que ens ha preocupat molt. Quan Aznar ha dit que abans es fotia 2.000 abdominals d'una tacada, i que ara només aconsegueix fer-ne 800. Alerta: això és símptoma de decadència, pura i dura.
