Crisi i corrupció
Lladres de coll blanc que ens retallen la vida
Mentre l'aposta dels partits per lluitar contra els corruptes no sigui decidida, no tenim per què escoltar propostes per rebaixar-nos la vida
zentauroepp37924820 gra068 murcia 04 04 2017 el presidente del gobierno de m170404124231 /
Em pregunto com s’atreveixen els lladres de coll blanc a demanar a la 'gent normal', o sigui als assalariats o als autònoms i encara més als aturats, que 'retallin' la seva vida. És simplement immoral. Durant tots aquest anys de crisi he pensat ingènuament que, vist que depeníem de la UE per sortir de la recessió, no hi havia més remei que rebaixar-ho tot: despesa social i expectativa vital. I he discutit que el muntant econòmic de la corrupció, per alt que fos, no era comparable al dèficit que entre tots havíem construït pensant que érem un país ric. Ara, claudico. No és una qüestió de xifres; és una qüestió de valors.
Després de veure com directius de bancs s’apujaven el seu sou milionari mentre la seva entitat bancària es rescatava amb diners públics, o sigui amb els diners que no cobrarien tots aquells a qui es retallava; després de veure com exministres utilitzaven targetes més negres que la seva vergonya; que presidents musicals perdien el compte dels milions que robaven; després de constatar com tots els partits polítics que han governat prou anys aquí i allà, siguin sobiranistes o més espanyols que ningú, estan embrutits per la corrupció, penso que fan molt bé aquells que viuen honestament de la seva feina de no voler saber res ni de rebaixes ni de saldos. ¿Hem arribat al final i podem afirmar que la corrupció generalitzada és fruit d’una època passada? Una mica. La impunitat ara ja no és total i absoluta.
El cas més recent, Múrcia. La corrupció ha legitimat l’oposició a activar una moció de censura contra el president de la comunitat, Pedro Antonio Sánchez, ofegat per presumptes delictes d’haver robat tant com ha pogut. Però només quan era qüestió d’hores que la presidència anés a parar a mans socialistes, el PP ha deixat caure Sánchez. No per decència política, sinó per no perdre quota de poder. Mentre l’aposta dels partits per lluitar contra els corruptes no sigui potent, diàfana i decidida, no tenim per què escoltar cap xifra que pretengui rebaixar-nos la vida.
