Carrer de Pepe Rubianes

Vaig conèixer José Rubianes Alegret just abans de la pujada al cel de Luis Carrero Blanco. Després, amb Francisco Franco Bahamonde ja instal·lat al Valle de los Caídos, li vaig proposar participar com a actor en un dels primers espectacles de Dagoll Dagom; em va dir que no podia, que anava de cul: les seves classes de francès, dedicació al partit, Lucila... Però al final ho va acceptar, amb la condició que només representaria l’obra un cap de setmana a l’Aliança del Poblenou, i després, aire. Un cap de setmana que, sortosament, es va allargar més de tres dècades.

I ara llegeixo als papers que el galaicocatalà usurparà al gadità Pascual Cervera y Topete –tan almirall i marí com Carrero Blanco– el nom del carrer que uneix el de Don Joan de Borbó –un altre llop de mar– amb el Mediterrani. ¡Quin gust devorar una bona paella al Suquet de l’Almirall –¡un altre almirall!– i després passejar la digestió pel carrer del nostre amic!

Però també llegeixo que l’Audiència Provincial de Madrid ha admès a tràmit la querella presentada per l’Asociación de Defensa del Valle de los Caídos contra José Miguel Monzón Navarro –més conegut per Wyoming o Gran Wyoming– i el seu aliat Daniel Mateo Patau per deixar anar al seu programa El intermedio: «El Valle de los Caídos, en què van treballar milers d’esclaus del franquisme, acull la creu més gran del món, i això és perquè Franco volia que la creu es veiés de lluny perquè ¿qui volen que vulgui veure aquesta merda de prop?». I ho rebla Mateo en un tuit: «¿Us he explicat que bonic que em sembla el Valle de los Caídos? Desmuntaria la Sagrada Família per fer-ne un altre allà...». «¿Qui pot dir que Espanya ens roba quan ens ofereixen el millor d’ells mateixos?».

Notícies relacionades

Querella contra 'El intermedio' per un acudit sobre el Valle de los Caídos

El carrer de l'Almirall Cervera, a la Barceloneta, serà el carrer de Pepe Rubianes

Suposo que algun salvapàtries de torn no trigarà a querellar-se contra Andreu Buenafuente Moreno per la recent entrevista a Carrero Negro al seu Late motiv, on l’actor de color –negre– Miquel Àngel Ripeu Toraó encarnava el fosc almirall:  «L’humor no té límits. El límit està al cel. Això pretenia ser una metàfora, però en el meu cas és veritat», deia Ripeu. 

Els límits de l’humor

No es pot entendre l’emissió de Buenafuente sinó com un solidari i frontal desafiament a l’Audiència Nacional sobre els límits de l’humor i la llibertat d’expressió en general. De molt diferent signe i planeta deuen ser dues institucions com l’Ajuntament de Barcelona i l’Audiència quan el primer homenatja un còmic que mai va deixar de cagar-se en Déu i en tot, i la segona castiga amb un any de presó una jove transsexual de 21 per quatre vells acudits penjats a la xarxa. I és en aquests casos quan a un li agafen unes irreprimibles ganes de fugir al galop de la pitjor de les Espanyes.