Anàlisi
Ni impunitat, ni llei del talió
Condicionar o restringir els beneficis penitenciaris podia tenir alguna justificació mentre ETA seguia assassinant i extorsionant. Avui ja no
/
El dia 8 d'abril del 2017, la banda terrorista ETA, després d'haver decidit, fa cinc anys, posar fi als seus assassinats, atemptats i extorsions, ha entregat formalment l'armament que havia acumulat per cometre els seus crims. Alguns experts apunten que aquesta serà l'última escenificació abans de l'anunci de la dissolució definitiva.
La normativa internacional reconeix el dret a la utilització de la violència contra les tiranies o dictadures, però va arribar un moment, al nostre país, en què es va produir el canvi d'un Govern dictatorial a un sistema democràtic que obria la possibilitat de participar en les institucions a través de fórmules democràtiques, radicalment incompatibles amb l'ús de la violència.
L'ELEVACIÓ DE PENES
El rebuig dels demòcrates a una banda criminal, com ETA, té una doble motivació, primer pel repudi a la violència i segon perquè de manera deliberada va posar en greu risc la democràcia en aquest país i ens va abocar a un possible retorn al passat amb el cop del 23 de febrer del 1981. La reacció de l'Estat de dret davant la sagnia terrorista va ser, en opinió d'alguns, desproporcionada. Es van elevar les penes privatives de llibertat fins als 40 anys, pena considerada per tots els especialistes inhumana i degradant, i es van disminuir les garanties del sistema constitucional penitenciari, específicament per als terroristes. Es va modificar una llei modèlica, la llei general penitenciària, per agreujar el règim penitenciari de les persones condemnades per delictes de terrorisme.
El que ha passat a Irlandaens pot servir de referent
Condicionar o restringir els beneficis penitenciaris podia tenir alguna justificació mentre ETA seguia assassinant i extorsionant. Exigir que mostrin signes inequívocs d'haver abandonat els fins i els mitjans terroristes no té, en aquests moments, ni sentit ni raó de ser, perquè la realitat ens mostra que fa cinc anys que va començar l'abandonament de l'activitat terrorista. És a dir, bé amb una interpretació racional de la situació actual, o per mitjà d'una modificació legislativa que, si es compleixen les previsions de dissolució, aprovaria la majoria parlamentària, podríem aplicar els beneficis penitenciaris als presos d'ETA i anar donant sortida als que es vagin acostant als temps de compliment que els facin creditors a la millora de la seva situació.
Si es produeix la dissolució d'ETA, automàticament, per pura lògica, tots queden desvinculats d'una organització terrorista que no existeix. La llei es troba davant una realitat social completament diferent de la que va motivar l'exacerbació de les penes i del règim carcerari. Si els temps canvien, les polítiques han de ser diferents. El que ha passat a Irlanda ens pot servir de referent.
