Aquest mort està molt viu

Al llarg d’aquests últims anys s’han repetit periòdicament els auguris fúnebres que presagiaven el pitjor dels finals per a l’independentisme. Havia de ser una moda passatgera que s’acabaria amb la recuperació econòmica, quan la gent tingués prou diners per sortir al cine i després anar a prendre un parell de gintònics entre riures i distensió.

Això em fa pensar en un fragment del programa 'Bienvenue a Groland', del Canal+ francès, en el qual un reporter entrevistava un home que deia que era vident. Quan el suposat vident va assegurar que preveia el futur, el reporter li va ventar una bufetada en tota la cara mentre li preguntava: «¿No l’has vist arribar?». 

Durant la setmana passada van tornar a sortir dades del CEO CEO amb el mateix ímpetu que la mà del reporter francès. Es veu que l’independentisme està mort, però més del 50% dels catalans defensen que s’ha de fer el referèndum independentment del que n’opini Mariano Rajoy. Alhora, el 73% diuen que aniran a votar encara que les institucions espanyoles s’hi posin de cul, la qual cosa ja és en si mateixa un acte de sobirania. 

Entre els participants del referèndum, el vot favorable a la independència s’imposaria clarament i, per tant, els polítics unionistes poden tenir un problema greu si s’entesten a continuar amb la seva estratègia de boicot antidemocràtic. 

Notícies relacionades

El 'no' a la independència avança i s'imposaria al 'sí' per quatre punts, segons el CEO

El 55% dels catalans s'enorgulleixen quan guanya la selecció espanyola, segons el CEO

Pel que fa la política representativa –amb uns escenaris que és molt probable que quedin invalidats en els propers mesos–, Junts pel Sí i la CUP rondarien la majoria absoluta de nou, ERC es posaria en el primer lloc al Congrés dels Diputats i Oriol Junqueras és el líder més ben valorat, seguit per Puigdemont i Oriol JunquerasPuigdemontBenet Salellas. 

Lligant caps, somric pensant en una anècdota que els va passar a uns coneguts, fruit de la rumorologia típica dels pobles petits, quan un dia, anant a donar el condol a casa dels veïns per les conseqüències d’un accident de trànsit, els va obrir la porta la suposada difunta, fresca com una rosa.