Per un servei del taxi regulat

Nous aires liberalitzadors planen sobre el món del taxi. La possibilitat que 3.000 autoritzacions de VTC (vehicles de lloguer amb conductor) apareguin a les nostres ciutats catalanes seria el cop de gràcia per al sector del taxi, malferit i bombardejat de forma contínua des de diferents flancs (Uber, Cabify, Blablacar, pirates…). Les VTC van néixer com un cotxe complementari al servei del taxi per a aquells usuaris que necessitaven un automòbil més representatiu, de luxe en dèiem abans, i per això tenien unes condicions especials de treball (sense tarifa fixa ni límits per encotxar, vehicles d’un color diferenciat…). Aquesta mena de cotxes estaven supeditats a la regla d’1/30 (una VTC per cada 30 taxis). Es considerava que era suficient aquesta proporció per al servei que es necessitava.

    

Els diferents canvis normatius des de l’any 2009 han permès que se sol·licitessin una allau d’autoritzacions per a aquesta mena d’autos. Però, ¿per a què? ¿Qui hi havia al darrere? ¿Què significa? És evident que l’objectiu fonamental és desregular el sector del taxi, ja que la VTC, que va néixer amb uns objectius concrets, desnaturalitza la seva funció inicial i intentarà captar el mercat del taxi en vista que el seu no li dóna prou per menjar. I al seu torn, de facto, intenta liberalitzar el nostre gremi. I això és el que passarà si no es para aquesta allau de VTC pendents de sentències dels tribunals. Tot plegat sense comptar què significa per a una ciutat com Barcelona 3.000 cotxes més i els seus efectes nocius per al medi ambient i per a la congestió del trànsit.

   

 Els grans 'lobbies' i operadors turístics i determinades empreses de transport estan darrere d’intentar desregularitzar el sector de les VTC  i, de rebot, el del taxi. Així com alguns despatxos d’advocats que deien defensar el taxi i ara recolzen plataformes com Uber o Cabify. Tots han anat pressionant les administracions per fer llanguir la publicació de la normativa definitiva, i generar en conseqüència un caos que pot acabar amb la supervivència del taxi.

L’única cosa que pretenen és menjar-se el mercat del taxi, sota el fals paraigua de la competència. Una vegada tinguin el fons de comerç el gestionaran a la seva conveniència, i determinats serveis no els realitzaran si econòmicament no els surten rendibles. A part d’apujar els preus quan ho creguin oportú. 

    

S’hi ha d’afegir que hi ha un gran negoci especulatiu darrere del gran volum de demanda d’autoritzacions que ningú denuncia. A Barcelona hi ha una empresa que ha realitzat 800 sol·licituds. ¿Què farà? Vendre-les l’endemà. Si els tràmits administratius li costen 50 euros, les vendrà després per 60.000 o 100.000 perquè no les vol per treballar-les sinó per especular.

    

És fals això que tot és perquè hi hagi competència i en surti beneficiat l’usuari. Totes les desregularitzacions del sector del taxi, i aquest és un intent de fet, que s’han realitzat a moltes ciutats del món han tingut el mateix resultat. No baixen els preus del servei (al principi sí, per captar la clientela, després els incrementen en funció de la demanda, com fan Uber i altres plataformes similars); es deteriora el parc de vehicles, ja que busquen la rendibilitat econòmica, i els conductors presten un mal servei, ja que el seu sou va en funció de la recaptació o amb un percentatge determinat per servei que han d’abonar a l’empresa que els contracta (fins al 25%).

En el sector del taxi defensem el servei regulat. No només perquè significarà la seva ruïna si s’autoritzen les 3.000 VTC (a Catalunya 15.000 famílies depenen del taxi), sinó pel mateix usuari, ja que a la curta potser no, però, a la llarga, es veurà perjudicat tant a nivell tarifari com de qualitat del servei i professionalitat dels seus conductors.

  

 Actualment, la garantia del taxi és un preu normalitzat, regulat per taxímetre i aprovat per les administracions pertinents; conductors que han hagut de passar per exàmens per obtenir les seves credencials; unes exigències en els vehicles que impliquen revisions anuals i fins i tot semestrals, i modernització del sector amb emissores de ràdio i aplicacions per oferir a la carta el servei que necessita el client. La normativa hauria de flexibilitzar-se per poder oferir altres serveis com el taxi compartit o el transport sanitari. Perquè competència és jugar tots amb les mateixes armes. Cosa que no passa des del moment en què el taxi té una sèrie d’exigències i compliments (fiscals, laborals, autoritzacions) i altres no.

  

Notícies relacionades

El taxi afronta el repte de renovar-se per combatre les noves tecnologies

¿De què es queixen els taxistes?

 És veritat que també el sector ha de respondre de forma més organitzada i coordinada a la demanda de l’usuari. Però en nombre no ens guanya ningú. Som 15.000.