¿Turismofòbia? ¿Turismofília? ¡Bon govern!

El turisme és una oportunitat. En temps de crisi s’ha convertit en un dels sectors més resistents i un generador d’ocupació. Els darrers mesos, però, s’ha generalitzat un discurs oposat, que s’origina i s’escampa per l’efecte altaveu que genera Barcelona i que incorpora una càrrega ideològica que supera l’anàlisi objectiva dels fets.      

Accepto que determinades zones de Barcelona pateixen una elevada concentració de fluxos turístics, aspecte que cal afrontar i regular, però d’aquí a donar la culpa en exclusiva al turisme de la gentrificació, de l’encariment dels lloguers, de l’incivisme, o de la destrucció de l’essència ciutadana, és fer una anàlisi esbiaixada de la realitat.

¿O és que la construcció de la Vila Olímpica no va tenir efectes sobre molts barris? ¿Què passa quan es decideix cobrir una part de la ronda? ¿O què passarà amb l’entorn de la plaça de les Glòries?  Hi ha moltes decisions que tenen efectes sobre la ciutat, sobre l’oferta de pisos de lloguer o sobre l’efecte expulsió, i que no són provocats només pel turisme.

VISIÓ ESTRATÈGICA

Barcelona té una gran capacitat d’atracció, de turisme, sí, però també d’activitat i sobretot, de talent. Per tant, cal regular el turisme per garantir-ne la viabilitat en el futur, però cal fer-ho amb visió estratègica, sense abusar de mesures tacticistes.

 M’inquieta l’estigmatització que es fa del turisme. Decidir perdre projectes com la instal·lació d’un Four Seasons a Barcelona sembla un luxe del qual no hauríem de prescindir. No només per la inversió i l’ocupació directa que crearia, sinó per la que es pot induir en altres sectors. O bé, cal ser conscients que si volem estar connectats amb les principals ciutats del món des de l’aeroport, un dels factors més importants d’atracció és que la ciutat sigui port base de creuers. 

A més, la realitat del país va més enllà de Barcelona. I avui des del conjunt del país ens reclamen que fem del turisme una política rellevant. Se’ns demana que gestionem la seva complexitat, no que la condemnem. Cal entendre el turisme com un sistema ampli amb diversos actors: gestors privats, administracions públiques, ciutadania... i jo hi voldria afegir els mateixos turistes. I en funció d’aquesta base, cal gestionar-lo. Amb bon govern. 

El sector és rellevant per al país. Suposa un 12% del nostre PIB i genera al voltant del 13% de l’ocupació. Com a Govern defensem desacomplexadament el sector amb eines com el pla estratègic; amb el programa anual de plans de foment; amb la difusió i el suport a la comercialització, des de l’Agència Catalana de Turisme; o amb l’impuls a la recerca i la innovació.

Notícies relacionades

Ramblejar rima amb malestar

Twitter era una cerveseria de Múnic

I un dels principals objectius que persegueixen aquestes mesures és desconcentrar el turisme de Barcelona vers la resta de Catalunya. El nostre és un país petit, però molt variat:  tenim la sort de tenir Barcelona, que com a capital té un plus de responsabilitat addicional amb el sector, però també tenim la resta del territori. I cal aprofitar les oportunitats que cada indret del país ens genera. Sense por.