La (llunyana) contenció de Roca

L’entrevista de Gemma Nierga a Miquel Roca Junyent diumenge a la nit a TV-3 va deixar clares bastantes coses. I tot plegat malgrat la gran contenció amb què l’il·lustre advocat de 76 anys mesurava les seves paraules al referir-se a aspectes sensibles suscitats per la periodista. Segons va afirmar, feia més de 20 anys que no concedia entrevistes d’aquesta naturalesa. I això és molt de temps. No ha passat en va ni per a Miquel Roca ni per a la forma de fer política que ell i altres de la seva generació van protagonitzar.

    Va recordar que la Constitució té més de música que de lletra concreta i acabada. I va manifestar la seva perplexitat amb la sentència del TC del 2010 en què veia més política que doctrina jurídica. Ja que no tan sols va contravenir l’aprovació referendària del poble català, sinó que a més implicava atemptar contra l’atribut clau en el qual segons Roca es fonamenta la unitat de l’Estat, que és la pluralitat (terme que va atribuir a Jordi Solé Tura el mèrit que s’inclogués a la Constitució). Malgrat això, va ser clar al manifestar la seva llunyania amb el procés sobiranista, parlant de «desconcert» i de com la radicalitat actual dels que ara volen representar el tradicional espai de CiU ha deixat molta gent sense opcions electorals clares. 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

VA SER més explícit al referir-se a Pujol i a la situació creada després de la seva confessió i el processament de la seva família. Aquí el terme utilitzat repetidament va ser «decepció». Una decepció que li va fer mal i que lamenta que pugui embrutar un balanç polític del qual ell no renega en absolut. Va quedar clar, sense necessitat d’explicitar-ho, la seva gran distància amb el PDECat i les posicions de Mas i Puigdemont.

     En els temes en què intervé com a advocat (infanta Cristina, Narcís Serra,…) va passar de puntetes, al·ludint constantment a la distinció entre legalitat i legitimitat. En definitiva, una interessant entrevista a un polític retirat, amb maneres pròpies de qui va viure la Transició (necessitat de pactes i d’unitat per damunt de les diferències) i que ara se sent lluny (però no desinteressat) del que passa.