EL FUTUR D'UN LLOC AMB HISTÒRIA
La Model i l'urbanisme
No es tracta només de construir equipaments, sinó també de projectar un espai que proporcioni una imatge reconeixible del barri
Els anys 80 el departament de Justícia em va encarregar un estudi sobre la Model arran de la notícia del seu desmantellament i, per tant, vaig tenir ocasió de visitar-la. Després, vaig remodelar i vaig construir alguns edificis nous a la presó de Torrero, a Saragossa. És a dir, es va presentar l'oportunitat de tractar el tema des de la perspectiva urbana i després conèixer bé l'arquitectura prototípica de les presons de l'època anterior. Aquesta doble i casual circumstància m'ha mogut a exposar el meu criteri de cara a actuar en el terreny que allotja la Model.
És una excel·lent ocasió per millorar l'urbanisme barceloní. Ara bé, la primera qüestió és què s'ha de fer amb la sèrie d'edificis actuals. La seva estructura és la que caracteritzava les presons: una edificació central anomenada panòptic amb la missió de controlar les cinc ales destinades a les diferents cel·les acompanyada de serveis complementaris. També hi ha l'edifici d'entrada destinat a funcions administratives. Com sabem, la Model ocupa dues illes de cases senceres de l'Eixample, que equivalen a una superfície total de 27.800 metres quadrats.
TRES FUNCIONS
Considero que s'ha de destinar tot el complex a tres funcions. En primer lloc, preservar només el bloc d'entrada i el panòptic juntament amb una de les ales. D'aquesta manera es deixa prou constància de l'essència d'una edificació històrica que val la pena conservar però, alhora, es poden dedicar a algun equipament de barri. En segon lloc, alliberats de les quatre ales restants i de la resta de construccions, queda un bon solar aprofitable per construir-hi els equipaments i el parc previstos que solucionin els dèficits que pateix el sector.
En tercer lloc, però no menys important, cal fer un pas endavant i plantejar la creació d'un espai típicament urbà com és una plaça formalitzada que reuneixi i posi en contacte gent de l'entorn. O sigui, seria un subcentre que fomentaria l'esperit de barri i això apunta directament a la sociologia urbanística, lluny del total anonimat de moltes ciutats. Els usos urbans adjudicats serien precisament els que creen vida urbana a l'espai públic: vivendes (potser socials) en plantes altes i botigues a la planta baixa.
El disseny de la situació dels nous edificis hauria de prioritzar clarament l'espai que formen els volums construïts i no que siguin blocs aïllats. Dit d'una altra manera, que l'ordenació volumètrica sigui de fàcil lectura i no respongui al criteri d'anar situant edificis sense tenir en compte la claredat de percepció ni la funció urbana resultant. No es tracta només d'erigir els equipaments i la plaça sinó també de projectar un espai urbà que, a més, proporcioni una imatge reconeixible del barri. Tot això ho facilita la demolició de les construccions totalment prescindibles.
Així doncs, estem a favor de: 1) respectar els trets bàsics d'uns edificis històrics, 2) resoldre la carència d'equipaments, i 3) instaurar una plaça de valor urbà que identifiqui positivament el barri al voltant de la Model.
