Un país amb un paper decisiu
Deu claus sobre el referèndum constitucional de Turquia
Més enllà del resultat, el que ja es pot constatar és que aquesta consulta ha contribuït a polaritzar la societat turca encara més
Diumenge els ciutadans turcs votaran en referèndum una reforma constitucional de gran calat. Aquestes són algunes de les claus per comprendre què hi ha en joc:
1. Un referèndum transcendent. No és la primera reforma de la Constitució, però aquesta és la més profunda. Si s’aprova, es canviarà el sistema polític. El president de la República se situarà en el centre del sistema polític, i acumularà molt més poder que la resta d’institucions.
2. Un context convuls. El referèndum se celebrarà sota l’estat d’emergència declarat després de l’intent colpista del juliol del 2016. Amb l’amenaça del terrorisme i la violència urbana després del final de l’alto al foc del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) i l’ofensiva posterior de les forces de seguretat. I amb la veïna Síria en flames.
3. Un model hiperpresidencial. Un sistema presidencial pot ser tan democràtic com un de parlamentari. El problema de la versió a la turca és la falta de contrapesos, el que en anglès es coneix com a mecanismes de checks and balances. La separació de poders també quedaria erosionada. Per exemple, el president controlaria l’elecció de gairebé la meitat dels membres de l’Alt Tribunal de Jutges i Fiscals.
4. Una campanya desigual. La campanya del sí ho té tot a favor seu. Els mitjans públics i bona part dels privats estan clarament alineats amb Erdogan, el seu Govern i la campanya del sí. A més, sota l’estat d’emergència els del no tenen dificultats per fer arribar el seu missatge, ja que qualsevol acte polític necessita autorització prèvia.
5. Una població dividida. Les enquestes apunten a un empat. Algunes donen un lleuger avantatge al sí. Altres, exactament l’oposat. Hi ha dubtes sobre la seva fiabilitat, ja que en aquest clima de tensió hi pot haver vot ocult. Per no parlar que a pocs dies d’anar a les urnes hi havia un 10% d’indecisos.
6. Una societat mobilitzada. El nivell de participació, que a Turquia sol ser alt, serà decisiu. Un dels interrogants és què faran aquells votants del Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) i del partit nacionalista de dretes MHP, a qui no agrada la reforma. Davant la disjuntiva de votar en contra dels seus principis o trencar la disciplina de vot, podrien abstenir-se.
7. El vot de la diàspora. El rebuig de diversos països europeus a permetre que es fes campanya al seu territori ha situat el vot de la diàspora en el focus mediàtic i polític. Segons les primeres dades, està augmentant el nivell de participació a l’exterior. Aviat sabrem si es repeteix la pauta d’anteriors comicis en què les diàspores van recolzar més Erdogan del que ho feia el conjunt de la societat. Aquesta vegada el seu vot podria ser decisiu per inclinar la balança.
8. El factor kurd. El nivell de mobilització dels votants kurds també serà determinant. Una part de la població kurda, la més conservadora i religiosa, ha votat tradicionalment l’AKP. No obstant, el gir nacionalista d’aquest partit i les polítiques del Govern al sud-est del país podrien allunyar-los de les urnes o fer que votessin en contra de la reforma.
9. L’‘efecte Aksener’. El partit nacionalista de dreta, l’MHP, està dividit. El seu líder, Devlet Bahceli, ha apostat pel sí, però la seva rival interna, Meral Aksener, aposta pel no. Més enllà dels efectes sobre el referèndum, s’especula que els pròxims mesos podria sorgir un nou partit de dretes, alterant així el sistema de partits.
10. La cohesió de l’AKP. No són només els kurds, també hi ha votants turcs de l’AKP que es plantegen votar en contra de la reforma constitucional. Les divisions dins de l’AKP són un dels secrets més ben guardats i un dels motius pels quals, malgrat haver acumulat cada vegada més poder, Erdogan se sent amenaçat. Si algun dels líders tradicionals d’aquest partit anuncia a última hora que votarà no, la campanya es podria capgirar.
Notícies relacionades¿Què podem esperar? Fins que es produeixi el recompte no sabrem qui ha guanyat. Les enquestes no són concloents. Toca esperar. Fins i tot 24 hores poden ser un període llarg per a la política turca. No sabem el resultat, però el que ja es constata és que aquest referèndum ha contribuït a polaritzar la societat turca encara més.
Investigador sènior del Cidob i investigadora del Real Instituto Elcano, respectivament. Analistes d’Agenda Pública.
