Els turcs no guanyen amb el referèndum
zentauroepp37750814 a poster of turkish president recep tayyip erdogan is seen w170321164013 /
No hi ha resultat positiu per a Turquia en aquest referèndum de demà, dia 16 d’abril. El resultat d’aquesta consulta tindrà segur un impacte més enllà de les seves fronteres. Sigui quin sigui, l’equilibri regional respecte del conflicte sirià es veurà afectat, igual que s’agreujaran les relacions amb la Unió Europea. Molt probablement, les relacions amb l’OTAN i els Estats Units es veuran igualment afectades, ja enterbolides per la petició turca d’extradició de Fethullah Gülen, acusat d’inspirar el cop d’Estat de l’any 2016.
Per a Turquia, i per a la societat turca, cap resultat sembla que aportarà la tan necessària calma. I aquest es dirimirà previsiblement per un marge reduït. Si Erdogan (perquè el referèndum tracta essencialment sobre la figura d’Erdogan, més enllà de les reformes) aconsegueix la majoria per al sí, i per tant legítima la seva proposta de dotar-se de més poders polítics, és previsible que endureixi la seva caça de bruixes a l’oposició.
POCS CANVIS / Si, al contrari, la majoria opta pel no, Erdogan continuarà sent el president més intervencionista en la recent història política de Turquia. I igualment és altament probable que llanci una campanya de desprestigi del resultat i d’aquells que així ho han votat, qualificant-los de col·laboradors amb enemics exteriors que volen debilitar Turquia, i lògiques similars. Si és així, i actuant en conseqüència, és previsible igualment que vagi un pas més enllà en la seva persecució política i social a qualsevol tipus d’oposició. I no s’aturarà tampoc la violenta confrontació amb els kurds.
Erdogan –hàbil polític que representa sociològicament la població turca de la perifèria que les últimes dècades ha accedit als centres de poder polític, econòmic i recentment judicial i militar– es troba gestionant una tempesta perfecta. Internament no té (i no ha deixat que emergeixi) cap líder carismàtic que li faci ombra, ni dins del seu partit ni en el si d’altres moviments polítics. I internacionalment ha aconseguit que Turquia sigui, i que es percebi d’aquesta manera, una peça influent en un context de redefinició d’una regió estratègica.
Síria i l’Iraq, en guerra i en descomposició. L’Estat Islàmic castigant a nivell internacional a mesura que perd terreny a les guerres de la regió (sent Turquia una peça important en la cooperació en intel·ligència antiterrorista). Rússia, agressiva i expansiva de manera creixent. I la Unió Europea, en introspecció i redefinició de què vol, o pot, arribar a ser (brexit, nacionalismes i populismes, rescat de Grècia, debats identitaris respecte dels refugiats i els musulmans a la Unió Europea…). Aquesta fortalesa comparativa ha fet que Erdogan no tingui línies vermelles.
Passi el que passi demà, la comunitat internacional ha de continuar recolzant de manera decidida la dinàmica i castigada societat civil turca, pel bé de Turquia mateix i de la resta del món.
