Es ven banc per 2.500 milions
/
En el sector financer, com en la vida, els problemes que no s'afronten reapareixen temps després més grans, no s'evaporen. Ho sap el ministre d'Economia, Luis de Guindos, que es va trobar no pocs morts a l'armari quan va agafar les regnes de la reestructuració bancària el desembre del 2011. Els forats en els balanços dels bancs no van desaparèixer i Espanya va haver de demanar un rescat de 100.000 milions a Europa per netejar la porqueria acumulada per les males decisions de gestors incompetents o corruptes o les dues coses.
El desembre del 2010, el Banco Popular valia a la borsa 5.280 milions, l'acció havia cotitzat aquell any per sobre dels 15 euros i el banc encara era un dels grans d'Espanya cobejat per Isidre Fainé i Josep Oliu. El Sabadell tenia a finals del mateix any una capitalització de 3.662 milions i CaixaBank estava en plena metamorfosi de caixa a banc.
El llavors president Ángel Ron, encegat pels guanys que altres havien obtingut en el sector del totxo, va prendre la pitjor decisió de la seva carrera professional: llançar un banc conservador i amb el millor negoci de pimes d'Espanya a invertir en el sector immobiliari quan s'acostava la crisi. Aquest error de càlcul va ser el que va portar el banc a la ruïna, però també hi va contribuir una típica equivocació que cometen els consellers delegats en entorns de risc: la sobreestimació de l'èxit de les pròpies decisions.
Notícies relacionadesAixí, quan Espanya va assumir que necessitava un rescat i va ser forçada a crear un banc dolent, el Popular es va negar a acceptar que tenia un mal larvat i va deixar passar per orgull l'oportunitat de demanar ajudes i traspassar actius immobiliaris a la Sareb.
El banc val ara 2.564 milions (0,60 euros l'acció) després de perdre aquesta setmana 840 milions de capitalització, mentre que el Sabadell té una valoració de 8.907 milions i CaixaBank, de 22.353 milions. El nou president de l'entitat, Emilio Saracho, ha obert aquesta setmana, deliberadament, la porta a 'hedge funds' i baixistes perquè facin un festí a compte del ranquejant banc. L'exvicepresident mundial de JP Morgan Chase va pronunciar en nom de la transparència les paraules màgiques a la junta d'accionistes: “No pagarem dividends”, “estem abocats a ampliar capital”, “si és el millor per als accionistes s'analitzarà una operació de consolidació”. Un executiu de la City sap com es mouen els mercats davant declaracions d'aquesta mena. Els baixistes guanyen quan cau l'acció. Però també els potencials inversors que es vulguin quedar l'entitat. I en banca, com en la vida, hi ha amors que perduren.
