Estimar un gos, estimar un gat

Se’m va quedar clavada a la retina una foto d’entre les moltes que es van publicar de l’atemptat a Estocolm. Era la foto d’un gos mort, enmig d’un bassal de sang. Encara duia posats la corretja i el collar. Al contrari que a la resta de les víctimes, ningú havia considerat necessari cobrir el seu cos amb un llençol blanc. En l’atemptat es van comptabilitzar quatre morts i quinze ferits. Ningú va incloure en el còmput el gos de la foto i altres gossos que deuen haver mort. A ningú li va importar el dolor del seu propietari en el cas que sobrevisqués. O si va morir, el dolor dels familiars del propietari, que probablement també comptaven el gos com un familiar més.

    

I no obstant, la mort d’un gos pot ser tan o més dura que la d’un familiar. Existeixen tants estudis que ho demostren com perquè el doctor Wallace Sife hagi escrit una guia per poder afrontar el dol per la pèrdua d’una mascota, un llibre que no s’ha traduït aquí perquè Espanya és un país  en què molta gent encara creu que se li ha de dir festa nacional a la mort i tortura d’un animal. Diu Sife que la pèrdua d’un gos o un gat pot ser comparable a la d’un fill o d’un cònjuge, perquè al morir l’animal no humà l’humà perd algú a qui sempre ha cuidat i protegit. I perquè es perd un amor incondicional que l’ha estat acompanyant sempre.

     

Els animals ens ensenyen això: amor incondicional. A ells els importa zero i menys si guanyem molts diners o pocs, si estem grassos o prims, si vestim de marca o de parracs. Ens estimen pel que som, no pel que aparentem. Per això deia Anatole France que fins que no estimem un animal una part de la nostra ànima segueix apagada.

Notícies relacionades

Per un turisme sostenible i raonable

Això és... el Català de l’Any (Estopa)

    

Aquest article rebrà algun comentari escèptic d’algú que dirà allò tan típic que «els humans som superiors als animals no humans». Doncs no ho sé ben bé. Pensin vostès, lectors, si els deixessin triar entre anar-se’n a viure a una illa deserta amb un gos o amb l’autor de l’atemptat, ¿a qui acabarien triant?