Romeva contra Goliat

Queda lluny aquella època en què imperava la premissa que deia que els draps bruts s’han de rentar a casa i que, gairebé sempre, era una estratègia perquè el fort pogués seguir aprofitant-se del dèbil sense interferències. Estic parlant, també, de política: és el que passava en la relació Catalunya-Espanya quan es deia que era un afer intern de l’Estat espanyol. 

Per sort, això ja ha passat a la història: ja ningú no es creu que el conflicte entre els dos governs pel referèndum sigui un afer casolà després que n’hagin parlat François Fillon, candidat a la presidència de França, el Deutsche Bank en el seu informe de febrer, la Fundació Konrad Adenauer vinculada a la CDU alemanya de Merkel, l’agència Fitch considerant el referèndum català un dels elements rellevants del 2017 i després que quatre Parlaments –incloent-hi Westminster– hagin creat grups de discussió sobre Catalunya. Ja no hi ha dubte: el procés català ha passat d’afer intern a afer internacional, i avui la carpeta catalana està sobre la taula dels despatxos més importants d’Europa i del món.

El primer que va externalitzar el conflicte va ser precisament l’exministre d’exteriors José Manuel García-Margallo, que el 2014 va enviar un memoràndum contra la consulta del 9-N a totes les ambaixades espanyoles. Allà començava una contraofensiva diplomàtica que va portar el govern espanyol a gastar energia i recursos públics a desacreditar el govern català explicada pel mateix Margallo al plató del programa El Cascabel de 13TV, on va parlar de l’«esforç que ha costat i els favors que devem a un munt de gent per haver aconseguit que facin les declaracions que han fet».

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Aquests darrers dies, la batalla exterior ha tornat a ser notícia. La diplomàcia espanyola ha reaccionat amb virulència a l’èxit de l’acció d’exteriors del president Carles Puigdemont i el conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, que només des que va començar el 2017 ja han visitat Brussel·les, Roma, Londres, Eslovènia i els Estats Units, més la visita aquesta setmana de dos congressistes americans partidaris del dret a l’autodeterminació a Palau. Han estat dies de nervis a Madrid, i hem vist com les pressions del govern espanyol feien posicionar el Centre Carter i obligaven l’ambaixada dels EUA a fer un comunicat donant el seu suport a una «Espanya forta i unida». No s’ha de ser un Einstein de la política ni de la diplomàcia internacional per veure que darrere d’aquest comunicat hi ha les pressions de l’Estat, altre cop els favors de Margallo ara dirigits per Alfonso Dastis.

Però, per més favors que demanin, Madrid no se’n surt i Romeva està guanyant la batalla al Goliat de la diplomàcia espanyola amb la seva feina discreta i constant. L’Estat l’ajuda cada dia negant-se a negociar res i responent amb els tribunals, però sobretot l’ajuda una cosa tan òbvia com que, als països democràtics, votar és normal i els referèndums es veuen com un exemple de democràcia i no com un drap brut que s’hagi de rentar a casa.