ANÀLISI
mbenach38108301 demonstrators run away from tear gas canisters thrown by the170419205940 /
Veneçuela ja és un Estat fràgil que s’encamina cap a la ingovernabilitat. L’oposició està ocupant els carrers i l’oficialisme es refugia en l’autoritarisme i en una Constitució que està incomplint al no convocar eleccions. Tots dos reclamen tenir la raó i vèncer l’altre. Però la balança ha canviat a favor de l’oposició. El creixent autoritarisme del Govern de Nicolás Maduro que inhabilita i empresona els seus adversaris i va intentar tancar l’Assemblea Nacional ja ha sigut criticat per l’OEA, la Unió Europea i els Estats Units, que recolzen la via electoral i les demandes de l’oposició.
Un intent de sublevació va mostrar ahir a la nit la debilitat de Maduro, que ha perdut el suport popular i de part de les Forces Armades, que van haver d’afirmar públicament la seva lleialtat davant del Govern. Immers en un caos econòmic, polític i social, no serà fàcil sortir del laberint d’una crisi sense precedents que ha convertit Veneçuela en un dels països més insegurs del planeta.
La marxa de l’oposició acabarà en violència i escalfarà encara més l’ambient, que ja està molt tens per la falta d’aliments, la hiperinflació i una recessió històrica del -8%. Les protestes i la reacció de les forces de seguretat debilitaran encara més Maduro, que després del fallit intent de tancar el Parlament amenaça ara d’empresonar el seu president, l’opositor Julio Borges, acusat de conspiració i de traïció per l’intent de sublevació militar.
Tot indica que Maduro no compta amb el suport necessari per seguir governant i s’ha de refugiar en la repressió i els bocs expiatoris per no fer-se responsable del desastre provocat pel seu propi Govern, incapaç de garantir les funcions bàsiques d’un Estat democràtic: seguretat, llibertat i benestar. Aparentment, els militars, el principal suport del règim, estan dividits, ja que Maduro va denunciar públicament un «complot militar» que el va obligar a apartar diversos «capitostos» que van conspirar contra ell.
Creix la pressió sobre el seu Govern, la situació econòmica i de seguretat és dramàtica, l’oposició guanya força i un desenllaç militar és un escenari probable. Segons alguns opositors, és fins i tot desitjable per restaurar l’ordre públic i recuperar l’Estat i les institucions, ja que la política s’ha traslladat del Parlament a la violència dels carrers.
Notícies relacionades
L’única resposta de Maduro per evitar el caos és la repressió. I sense convocar eleccions anticipades, l’única sortida que té l’oposició és ocupar els carrers. Ja s’ha esgotat el diàleg i fins i tot en la via electoral, si s’obre, una victòria de l’oposició no seria cap garantia d’estabilitat tenint en compte que el postchavisme encara compta amb bastants lleials. Si cap de les parts cedeix, no hi ha eleccions i Maduro organitza les milícies, fins i tot pot haver-hi un conflicte armat o la continuació de les violentes protestes per un temps indefinit. Un panorama obscur en l’únic Estat petroler de l’Amèrica Llatina que reflecteix la maledicció dels recursos si estan en mans d’una elit irresponsable que malbarata els diners i no vol ni compartir ni entregar el poder.
