El viacrucis del PP

La Setmana Santa s’ha acabat però el PP segueix amb el seu particular via crucis per culpa de la corrupció. Dimarts, en el marc de la investigación sobre la trama Gürtel, l’Audiència Nacional va decidir citar en qualitat de testimoni el president del Govern, Mariano Rajoy, malgrat l’oposició de la Fiscalia i de l’Advocacia de l’Estat. I ahir, just un dia abans que Esperanza Aguirre comparegués davant el jutge per la mateixa causa, el que va ser la seva mà dreta i successor seu al capdavant de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, va ser detingut pel presumpte desviament de diner públic en benefici propi durant el temps en què va presidir el Canal d’Isabel II . Tot això després que amb prou feines fa dues setmanes Pedro Antonio Sánchez, president de la Comunitat de Múrcia, es veiés obligat a dimitir com a conseqüència de la seva imputació per diversos delictes de corrupció.

Davant d’aquesta successió d’escàndols no resulta estrany que la corrupció segueixi sent considerada un dels principals problemes pels espanyols, i així s’ha tornat a posar de manifest en l’últim baròmetre del CIS. De fet, des de l’esclat del cas Bárcenas el gener del 2013, la preocupació per la corrupció a Espanya està disparada i ha oscil·lat entre el 30% i el 60% d’enquestats que l’han assenyalat com un dels tres principals problemes d’Espanya.

No obstant això, no es pot oblidar que existeix una relació directa entre la preocupació per la corrupció i el temps que els mitjans de comunicació dediquen a parlar-ne i que és molt. I tampoc es pot perdre de vista el fet que a Espanya existeix corrupció política però no administrativa i que els índexs de victimització, és a dir, les persones que han sofert o han sigut testimonis de casos de corrupció, solen ser molt baixos i solen situar-se a nivells homologables als de les democràcies del nostre entorn.

Dimissió tardana

Notícies relacionades

Detingut Ignacio González per irregularitats al Canal de Isabel II

L'oposició intentarà forçar Rajoy a anar al Congrés per la 'trama Gürtel'

De manera que, tractant-se de corrupció política, el que cal preguntar-se és quines són les seves conseqüències polítiques. La corrupció passa factura electoral fins a un cert punt ja que els electors solen ser bastant permissius amb els partits als quals se senten propers. Per aquest motiu els incentius dels partits afectats a ser molt exigents en la lluita contra la corrupció són bastant limitats. Només cal veure el que li ha costat al PP fer dimitir Pedro Antonio Sánchez i solament ho ha fet a risc de perdre el Govern. 

La incògnita ara és que passarà a Madrid. Perquè encara que la detenció de González hagi estat fruit d’una denúncia de l’Executiu regional de Cristina Cifuentes i que el PP l’hagi suspès provisionalment de militància, Units Podem ha suggerit la presentació d’una moció de censura per les responsabilitats que pogués tenir la mateixa Cifuentes. Per no parlar de la possible dimissió d’Aguirre a l’ajuntament de la capital. De moment Ciutadans se n’ha desmarcat. En canvi, sí que ha avançat que exigirà la dimissió de Rajoy si resulta finalment imputat. I és que en un via crucis al final sempre hi ha crucificats.